tag:blogger.com,1999:blog-25946523572596574042024-03-18T21:19:49.636-07:00La Taverna del Fantasma EbriPalathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-25166315331862547792011-12-15T09:09:00.000-08:002011-12-15T09:09:20.210-08:00Tewódros II d’Etiòpia, rei de reis.<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Després de milers d'anys sense actualitzar aquest humil blog, avui m'agradaria dedicar-lo a la figura del <i>negus</i> Tewódros II, una de les figures claus de la història d'Etiòpia.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><b><u><br />
</u></b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><b><u>El <i>neguse nagast</i> que obrí Etiòpia a la modernitat.</u></b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Tot i que alguns podrien pensar que per a Etiòpia, Menelik II és la figura històrica més rellevant, el cert és que per als propis etíops, la figura del negus Tewódros, és una figura crucial. No tan sols crucial, si no que el consideren una de les figures més rellevants del país. Aquest afecte que li professen, gairebé ratlla amb l’adoració, i supera l’àmbit de valoració objectiva que en podrien tenir.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Tewódros II posseeix múltiples facetes, que al llarg de la seva vida es van anar desgranant, des del noble que es converteix en bandit a l’estil Robin Hood, l’home d’Estat o a la de l’enemic de l’església ortodoxa. Tewódros va ser tot això i més, un <i>neguse nagast</i> que obrí el país a la modernització, i que va lluitar fins a la fi per impedir que Etiòpia fos merament una altra conquesta occidental. Per tot això i més, considero que Tewódros II va ser una figura cabdal en la història de la formació d’Etiòpia moderna. En aquest treball, m’he centrat sobretot en els primers anys de la seva vida, que considero que van ser cabdals per a la formació de l’emperador. La seva derrota davant els egipcis el 1848, per exemple, va marcar profundament el caràcter de les seves reformes militars posteriors, així com el seu alt coneixement de la cultura europea el va conduir a buscar l’aliança d’aquests.</span><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><span lang="CA"></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Ethiopia_Map-1850.jpg/330px-Ethiopia_Map-1850.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="370" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Ethiopia_Map-1850.jpg/330px-Ethiopia_Map-1850.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Mapa d'etiòpia pocs anys abans de que Kassa Haylu pugés al poder<br />
</td></tr>
</tbody></table></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><b style="text-indent: 21.3pt;"><u><span lang="CA">El llarg camí cap al tron imperial</span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">La forja del neguse nagast.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Tewódros II va néixer als volts de 1818, amb el nom de <i>Kassa haile Giorgis</i>, però gairebé sempre se l’anomena Kassa Haylu. Kassa Haylu va néixer en una etapa de convulsions a Etiòpia, anomenada <i>Zamana Mesafent</i> (“Era dels Prínceps” o “Era dels Jutges”) pels historiadors, i que va durar de 1769 fins a 1855. En aquest període i tot i que l’Emperador era un descendent dels Salomònides, tan sols era una figura nominal, completament dominada pels interessos de les diferents famílies que accedien al poder. En l’època que va néixer Kassa Haylu, el poder era exercit per Ras Ali i la seva mare Menen, esposa de l’aleshores emperador Yohannes III, que eren membres d’una de les dinasties més importants del període, els Yejju.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Durant aquest període de convulsions, la majoria de famílies de la noblesa provincial van lluitar pel poder, tot mantenint un precari equilibri les unes amb les altres, ara aliant-se amb unes, ara amb les altres. Tot i això, les lluites no eren pas per enfortir les regions contra altres clans, si no que, intentaven ocupar el nucli de poder central, que es trobava en mans del <i>ras bitwadad</i>. El <i> ras bitwadad</i> era a tots els efectes, el veritable governant d’Etiòpia. El seu càrrec, que en realitat vindria a ser el de <i>ras</i> preferit o <i> ras</i> majordom, aglutinava el poder d’un <i>ras</i> amb el de l’emperador. Podríem establir un paral·lelisme amb la casa reial del regne merovingi, en la que realment governava la dinastia dels carolingis, la dinastia de majordoms reials. Així, a Etiòpia, tot i que tenien atribucions honorífiques, el poder dels <i>neguse nagast</i> era totalment secundari en qualsevol qüestió important al país. Podem atribuir al propi Tewódros II el retorn del poder a la monarquia i el desmantellament d’aquesta estructura de poder tant peculiar.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Kassa Haylu va néixer en el si d’una família important, ja que era el fill del governador de la província de Kwara, el <i>Dejazmatch</i> Wolda Giyoris i la seva esposa Woyzaro Attetegab. <i>Dejazmatch</i>, d’ara en endavant referit com a Dej., era un títol polític i militar inferior al de Ras, que podríem traduir com a Comandant o Guardià de les portes. Com que la seva mare no era l’esposa oficial del Dej., al canviar aquest de consort al cap de dos anys, la seva mare se’l va emportar a Gonder. Va passar els primers anys de la seva vida en un monestir entre Gonder i el llac Tana, on va rebre formació per part dels monjos que hi vivien. Però uns anys més tard, el monestir va ser atacat per bandits, i ell va passar a estar sota la protecció del seu tiet, el Dej. Kenfu.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Així, havent retornat a la província de Kwara, Kassa va continuar el seu període d’aprenentatge. A la cort de Kenfu, va aprendre lliçons bàsiques de govern etíop, diplomàcia, administració i una sòlida instrucció militar. A més, hi va estudiar la Bíblia, literatura etíop, Shakespeare i història europea, que trobava molt interessant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Però el 1839, el seu tiet va morir, i els fills del difunt, es van enfrontar amb el senyor de Gojjam, el Dej. Goshu Zawdé. Després d’un llarg enfrontament, Goshu va sortir victoriós d’aquest, i va incorporar a Kassa Haylu entre les seves files, juntament amb altres joves oficials del difunt Kenfu. Així, Kassa es va establir a Gojjam. Però el futur negus no aconseguia prosperar sota el mandat de Goshu. Així que va retornar a Kwara, l’únic lloc on realment s’havia sentit com a casa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Però a Kwara, Kassa era el nebot del difunt Dej., cosa que provocava inquietuds entre alguns sectors, principalment entre els aliats de l’emperadriu Menen, que el veia com a instigador d’una revolta a Kwara. Així, Kassa va acabar sent expulsat cap a les terres baixes de l’oest, un terreny de bandidatge i anarquia. Kassa es va convertir així en un <i>shifta</i>, terme amhàric que es dóna als bandolers. Va començar amb poc més de dotze homes i ben aviat va tenir a les seves ordres més de tres-cents homes, amb els que portava una vida de lladre de camí ral. A més, en un autèntic estil robinhoodià, Kassa va ser el suficientment intel·ligent com per redistribuir una part dels seus botins entre els pagesos que li eren afins. El repartiment dels guanys li va assegurar una base política que no parava d'engrandir-se. La vida com a <i>shifta</i> també el portà a enfrontar-se amb els egipcis, cosa que fou l'origen de la seva obsessió contra els turcs i la seva voluntat d'alliberar Jerusalem del jou otomà. Cal destacar, que els etíops consideraven turcs tant els otomans, com els mateixos egipcis.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Les seves primeres expedicions militars tingueren un gran èxit. Kassa utilitzava la seva tàctica habitual: després d'haver anunciat una incursió, partia al vespre amb uns cinc-cents cavallers, marxaven durant tota la nit i arribaven al matí per a sorprendre l'enemic. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Amb aquestes incursions, va començar a provocar un greu malestar a la regió i a reduir els impostos fiscals que rebia l’emperadriu. A més, els senyors Yejjus es van inquietar i van pressionar a l'esposa de Yohannes III, dient-li que Kassa Haylu era "massa eficaç per a ser ignorat i massa important per a ésser submís".<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">A més a més, al voltant de 1844, l’emperadriu i el seu fill, el <i>Ras</i> Ali, es trobaven immersos en un conflicte contra el Dej. Wibé de Tigré i el Dej. Birru de Gojjam. La <i>itege</i> Menen va intentar aleshores en Kassa com a possible aliat, i li va oferir de casar-se amb la seva néta Tewabech. Així, l’ambiciós Kassa, en casar-se amb Tewabech, es va sotmetre, com a mínim temporalment, a la família dels Yejju, i d’ells en va obtenir el govern de Kwara, que en aquells moments ja controlava militarment. En pocs anys, el futur negus havia passat de bandit a ser el senyor d’una província.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Però el nou governador de Kwara estava insatisfet: la seva província estava amputada, ja que li faltava Dembiya, que era la que tenia més importància financera de la regió. A més a més, a la cort humiliaven a Kassa pels seus orígens modestos. Amb el suport de la seva dona, que sempre es va mantenir al seu costat, al voltant del 1846, es van rebel·lar contra Menen i <i>Ras</i> Ali. Cap a l’octubre d’aquell any, va envair Dembiya. És aleshores, que va adquirir el sobrenom d' <i>Abba Tateq</i>, que podria traduir-se com “prepara les armes”. Menen, inconscient de la importància del moviment que havia fet Kassa, va enviar una força inadequada, sota el comandament del Dej. Wandyerad, però aquest va ser derrotat en batalla dues vegades seguides. Massa ocupades a Gojjam, les forces de Menen i <i>Ras</i> Ali no pogueren acudir de reforços. Tot i els problemes que Kassa va causar, el front oriental era més encès i l’emperadriu va decidir d'anar a l'est amb les seves tropes i va deixar Gondar sense defenses.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El gener del 1847, Kassa se'n va aprofitar i va prendre la ciutat. Va nombrar els seus propis administradors i demanà que Ali li pagués impostos; a més a més, va saquejar el magatzem reial i va acaparar els aliments de les terres veïnes. Quan Menen va tornar, el 18 de juny del 1847, va perdre una batalla al nord del Llac Tana i fou ferida a la cuixa. Fou empresonada amb el seu espòs, l’emperador Yohannes III. Després d'una negociació amb Ali, els dos homes van arribar a un acord. Kassa va obtenir una resposta positiva a totes les seves exigències: fou elevat a la dignitat de Dejazmatch i Dembiya va ser reintegrat a la província de Kwara. A canvi, va acceptar entrar a l'exèrcit d'Ali. Kassa Haylu es mantindria fidel tan sols uns anys.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/Emp_Tewodros_supervising_crossing_of_the_Blue_Nile_mod_Pur.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/76/Emp_Tewodros_supervising_crossing_of_the_Blue_Nile_mod_Pur.jpg" width="220" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Kassa Haylu supervisant el creuament del Nil Blau</td></tr>
</tbody></table><span lang="CA">Durant aquest temps, Kassa va tenir la seva experiència amb armament modern. El març de 1848, a Darbaki, va voler recuperar els territoris etíops ocupats per Muhàmmad Alí Paixà, virrei d'Egipte i va manar els seus 16.000 soldats a l'assalt d'un camp fortificat. Va quedar impressionat per la disciplina dels mosquets enemics i per l'eficàcia de l'artilleria i va patir la seva única derrota, una derrota de la que va aprendre moltes lliçons sobre estratègia militar moderna. Durant la llarga retirada, Kassa va reflexionar molt, i va a arribar a la conclusió que havia d’entrenar als seus homes en tàctiques modernes i adquirir armament avançat per tal de poder fer front a exèrcits com l’egipci.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">La fi del Zamana Mesafent <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Quan va retornar, Kassa va castigar alguns homes que s'havien aprofitat de la seva partida i s'havien revoltat. A part, va consolidar la seva autoritat sobre Kwara i va plantar cara davant els seus rivals regionals. El gener del 1849 apareixen els primers signes de la ruptura entre Kassa i <i>Ras</i> Ali. Entre el 1850 i el 1851, va viure un breu temps a la província d'Agewmeder i va retornar a Kwara. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">A partir del 1852, va començar una sèrie de batalles en les que es va batre amb els grans senyors del </span><i><span lang="CA">Zamana Mesafent</span></i><span lang="CA">, uns després dels altres. Tot va començar el 1852, quan Kassa va trencar el seu acord amb el <i>Ras</i> Ali, refusant d'anar a una campanya contra Gojjam. <i>Ras</i> Ali va decidir atacar a Kassa que s'havia retirat a Kwara, a on preparava el seu exèrcit. Després de molts mesos, els dos exèrcits es van trobar després de moltes escaramusses. El setembre del 1852, Ali va donar el lloc de governador de Kwara a Goshu Zewde, que l'ajudava contra el jove Dejazmatch.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El 27 de novembre del 1852, a la batalla de Gour Amba, Kassa es va enfrontar amb el seu antic superior, el Dej. Goshu Zewde. La batalla va durar tot un dia i, finalment, Goshou va perdre-hi la vida. A part de la victòria militar de la batalla, aquesta també va tenir un gran significat simbòlic. Gour Amba es trobava a prop de Gondar, que era capital de l'Imperi i va mostrar les intencions del cavaller Abba<i> </i>Tateq, com ja era anomenat, d'estendre el seu control al centre neuràlgic del país. Ali va evacuar Gondar amb els seus administradors tot i l'actitud conciliadora que va tenir més tard el conqueridor quan va entrar a la ciutat.</span><span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tewodros_II_d%27Eti%C3%B2pia#cite_note-Marcus-Menelik15-26"></a></span><span lang="CA"> Aleshores, el <i>Ras</i> es va dirigir a Debre Tabor, on va reunir les tropes de Wollo, Tigray, Yejju i del Gojjam.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El gener del 1853, Kassa Haylu va veure com s'aliaven el <i>Ras</i> Ali i el Dej. Wibé, que fins aleshores s’havien enfrontat, la qual cosa comportaria l’arribada de dos exèrcits importants a les seves portes. Ja entrat el març, i assabentat de les intencions d’assetjar Gondar que duien els seus enemics, el futur negus va marxar de la capital imperial i va acampar amb el seu exèrcit a tres hores de marxa al sud de la ciutat. El 12 d'abril de 1853 hi va haver la batalla de Gorgora Bichin, on es van enfrontar els exèrcits de Kassa Haylu contra les tropes sota el comandament del Dej. Berou Aligaz del Yejju. Cal indicar que a l’exèrcit del <i>Ras</i> Ali i de Wibé hi havia molts Als exèrcits del Ras Ali i Wibé hi havia molts dejazmatch. Podríem dir doncs, que aquesta va ser la batalla que va enfrontar un home contra tot el </span><i><span lang="CA">Zamana Mesafent</span></i><span lang="CA">, en una confrontació capital, durant el curs de la qual el propi Kassa va matar personalment a tres dels cinc dejazmatch enemics. Després de la batalla, el futur negus va tornar a ocupar Gondar i va perseguir els dos comandants supervivents, Ali i Wibé. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El maig de 1853, Kassa va entrar a Debre Tabor, capital del <i>Ras</i> Ali, la va capturar i la va cremar. El 29 de juny del 1853, Ali va ser derrotat per Kassa a la batalla d'Ayshal, una de les batalles més sagnants que hi va haver en aquella època. Molts historiadors consideren que aquesta confrontació va suposar la derrota del </span><i><span lang="CA">Zamana Mesafent</span></i><span lang="CA">, o almenys l’inici del procés que va conduir a la seva fi, un procés que va culminar amb la coronació de Kassa el 1855. En paraules de Harold Marcus, “després d'aquesta batalla el </span><i><span lang="CA">Zamana Mesafent</span></i><span lang="CA"> s'havia acabat: un sol home dominava altre cop Etiòpia".<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Ali, després de la desfeta, va fugir al territori Yejju, a on va morir al 1856. La batalla d'Aishal també marca la final de la supremacia d'Ali i dels Yejju a Gondar després de cinquanta anys. El 1854, gràcies a aquesta victòria, Kassa ja governava tot el nord-oest de l'Imperi. Haylu, tot i això, necessitava controlar els senyors provincials, per tal que cap d’ells ocupés el lloc que Ali i Menen havien ocupat, que ell mateix volia ocupar. Així, no s'aturà, ja que molts grans prínceps del nord encara no se li havien sotmès. Al març del 1854, Kassa va sortir Gojjam per lluitar contra Goshu i li infligí una derrota a la batalla d'Amba Jebeli. Berou, vençut, va fugir. El maig del 1854 va abdicar i va acabar a la presó a on va estar tancat 14 anys. Poc temps més tard, Kassa va aixafar a Faris Ali de la província de Lasta. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Al cap de poc temps, va intervenir en un conflicte entre dos alts càrrecs de l’església ortodoxa etíop, fent paleses així, les seves aspiracions fora del terreny militar. El setembre del mateix 1854, es va fer ungir com a <i>negus</i> (rei) per <i>abun</i> Selama, que vindria a ser l’arquebisbe de l’església etíop. Sembla ser doncs, que el clergat recolzava Kassa Haylu.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Al nord de Gondar el Dej. Woubé, que havia simulat la seva submissió, no va reconèixer el títol de negus i això va provocar un atac de Kassa. El 9 de febrer del 1855, el negus va guanyar la batalla de Deresgé, a prop de la capital de l'últim gran Dejazmatch del Zemene Mesafent.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA"> A Kassa Haylu no li quedaven rivals d’importància al nord d’Etiòpia, i l’11 de febrer de 1855, es va fer coronar <i>neguse nagast</i>, amb el nom de Tewódros II d’Etiòpia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">La coronació de Tewódros constitueix un capítol molt important de la història d'Etiòpia. Des d'un punt de vista simbòlic, es considera continuador de la dinastia salomònica que havia regnat l'Imperi a partir del 1270. Tot i que més tard Tewódros va pretendre de tenir ascendència salomònica, aquesta era dubtosa, cosa que li va causar problemes perquè molts senyors locals no es volien sotmetre a un sobirà "no-salomònic".</span><span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tewodros_II_d%27Eti%C3%B2pia#cite_note-Shiferaw-93-41"></a></span><span lang="CA"> La coronació va representar la final del període del </span><i><span lang="CA">Zamana Mesafent</span></i><span lang="CA"> i molts historiadors ho consideren l’inici de la Història moderna d'Etiòpia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">A més, triant el nom de Tewódros II, Kassa va fer realitat una profecia inscrita a <i>le Fekkere Eyessous</i>, un tractat religiós apòcrif que feia referència al regnat de Tewódros I, un sobirà dels inicis del segle XV que havia distribuït les terres als pagesos. Segons la profecia, Tewódros I instaurà un regne just i pacificat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">És probable que el <i>neguse nagast</i>, un home religiós, estava convençut de que ell era aquest dirigent profètic que havia de canviar el curs de la història d'Etiòpia. Ja en el moment de la seva coronació, va anunciar la seva voluntat d'unificar el país.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><b><u><span lang="CA">El regnat de Tewódros<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">Les campanyes del Wollo i Shoa<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4b/ST-Theodore.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="216" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4b/ST-Theodore.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'emperador oferint audiència</td></tr>
</tbody></table><span lang="CA">Després de dos anys de conflictes, el negus va continuar les seves expedicions. Les independències de Wolo i Shoa amenaçaven la seva visió de l'Etiòpia unida i centralitzada, i les campanyes contra els regnes de Wollo i Shoa van començar un procés de desplaçament cap el sud del poder polític etíop. Establint la capital a Debre Tabor i després a Meqdela, Tewódros desplaçà el centre polític nacional. Sota Menelik II, aquest procés va continuar i culminà amb la fundació d'Addis Abeba, actual capital de l'estat. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Va iniciar la campanya contra Wollo el març de 1855. Va ser una campanya molt dura, ja que va haver d’enfrontar-se a la coalició dels set clans wollos que normalment estaven en conflicte. A més, la invasió es dugué a terme durant l'estació plujosa, mentre que segons la tradició militar etíop, els conflictes havien de parar durant l'estació de les pluges.</span><span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tewodros_II_d%27Eti%C3%B2pia#cite_note-45"></a></span><span lang="CA"> Al final, l'exèrcit de Tewódros va capturar Meqela el 12 de setembre del 1855. És en aquest punt estratègic i simbòlic, on el Negus va fer construir una fortalesa que més tard esdevindria el centre del seu govern. Per a evitar una revolta, Tewódros va capturar molts dels caps wollos vençuts, retenint-los com a hostatges a Meqela. A més, la victòria a Wollo va permetre a Tewódros protegir la reraguarda del seu exèrcit, que va partir a la conquesta de la "joia de la corona etíop": Shoa. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Shoa, que havia estat apartada dels conflictes entre els senyors del <i>Zamana Mesafent</i> a causa del seu allunyament geogràfic, era un reialme pròsper i pacífic, molt més que el nord del país, que havia estat devastat pels conflictes incessants. L'exèrcit de Tewódros va arribar a la frontera de Shoa a l'octubre del 1855.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Dividides, les forces de Shoa van cedir davant la ràpida progressió del <i>negusse nagast.</i> Cap a mitjans d'octubre, les forçes de Tewódros es van enfrontar a l’exèrcit de Haile Melekot Sahle Selassié, negus de Shoa, a la batalla de Balla Warqa. La campanya de Shoa va durar uns cinc mesos, presentant diferències cabdals amb la de Wollo, ja que moltes províncies es van rendir sense resistència, com Menz, Gedem i Efrata. Tot i això, algunes altres van oferir més resistència, ja que es trobaven protegides pel germà del negus de Shoa, Seyfou Sahle Selassie. El novembre del 1855, les forces imperials obtenir la victòria a la batalla de Barakat. El mateix mes, Haile Melekot va morir, i Tewódros fixar-se com a objectiu capturar el seu fill, Menelik, que en aquells moments era el punt d'unió de la resistència shoana. El febrer del 1856, Tewódros va entrar a la ciutat d'Ankover, on fou acollit pels clergues i els caps locals que s'hi havien sotmès. Menelik va ser capturat i, juntament amb altres dignataris de Shoa, va ser conduit a Meqdela. Tot i aquestes accions, el <i>negusse nagast</i> va assegurar a les poblacions locals que els tractaria bé. Tewódros va reemplaçar l'administració que hi havia al poder i,c om que a Shoa refusaven atribuir al nou dirigent el títol de negus, ell va recuperar per a si mateix el títol de <i>meridazmatch</i> i va nombrar un governador per a la última província que havia conquerit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Amb la conquesta de Shoa, Tewódros havia reconstruït en tres anys un imperi que portava dividit més de doscents anys. A principis de l'any 1856, controlava Gojjam, Wollo, Begemder, Tigray i Shoa amb la qual cosa dominava la totalitat de l'Imperi i, segons paraules de Harold Marcus, “va esdevenir l'últim dels prínceps del Zemene Mesafet i el primer Emperador de la nova era". Aleshores, controlant tant el sud com el nord, va canviar la capital, que abans havia estat a Gondar, i la va traslladar a Debre Tabor, a 95 km al sud-est de la primera.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">Les primeres reformes del negusse nagast</span></i><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Els primers anys del seu regnat es van caracteritzar per la compassió, la justícia social i una lluita per a millorar la vida dels pobres. Tewódros va ser el primer que va construir carreteres al país. Seguint una costum etíop que requeria que el cabdill mostrés exemple començant els treballs, el <i>negusse nagast</i> va participar activament a les obres.<sup> </sup>Treballava durament, tot el dia i amb les seves pròpies mans. Els altres treballadors no podien menjar o descansar abans que Tewódros, que donava exemple al superar les dificultats. També va ser el primer negus que va condemnar el tràfic d'esclaus, que havia esdevingut gairebé un signe d’Etiòpiai a tal fi, va publicar nombrosos edictes en contra. Tot i això, els mercaders d'esclaus operaven al marge de la llei, a través de rutes secretes, apartades del centre de decisió. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Va ser el primer sobirà que va fer escriure les cròniques reials en amhàric, llengua que durant el seu regnat va esdevenir la llengua nacional. Aquesta llengua va reemplaçar el lloc del gueez i va encoratjar a que es traduís la Bíblia. També va assegurar el respecte de les regles religioses i culturals. Va demanar als membres de la cort que vestissin de manera elegant i, a més a més, com a home molt religiós, va exigir als seus súbdits que valoritzessin la institució del matrimoni. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Tewódros va crear un sistema fiscal i judicial centralitzat, amb funcionaris pagats pel govern, obtenint d'aquesta manera, una part del poder dels senyors locals. De totes maneres, Tewódros no va renovar totalment la classe dirigent, ja que algunes dinasties que ja estaven instal·lades van restar al poder. Per exemple, a Tigray, Tewódros va nomenar com Dejazmatch a Kassa Mercha, la família del qual ja governava la província i a Shoa, la nominació de Hayle Mikaél va donar continuïtat a la dinastia de Sahle Selassié. Això va demostrar que Tewódros no buscava l'enfrontament amb les dinasties locals. A altres províncies, va preferir designar els seus propers, com <i>Ras</i> Engeda, que encapçalà el govern de la província de Gojjam.</span><span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tewodros_II_d%27Eti%C3%B2pia#cite_note-Bahru-32-63"></a></span><span lang="CA"> Inicialment, el sistema semblava continuista ja que molts dirigents de les antigues dinasties continuaven al poder, essent vassalls de l'autoritat reial. Tot i això, altres caps locals tenien la temptació de revoltar-se, cosa que temia Tewódros, una altra de les causes per les quals volia unificar i modernitzar el seu exèrcit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
<span style="text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA"><i>La modernització de l’exèrcit etíop</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Tewódros va donar molta importància a l'exèrcit. Al no poder reivindicar una ascendència salomònica, va haver de sustentar el seu poder mitjançant el seu talent militar. Per tal de reforçar les tropes imperials, Tewódros va emprendre el que el cònsol Walter Plowden va anomenar "la gran reforma". Aquesta es va centrar principalment en tres àmbits: organització, disciplina i armament. Aquestes mesures, així com les victòries que va obtenir, li van permetre sustentar la seva autoritat, i a la resta d’etíops viure en una seguretat relativa. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Al nivell organitzatiu, Tewódros volia substituir les forces regionals heretades de l’Era dels Prínceps per un exèrcit nacional únic. Els soldats que provenien de diferents províncies de l'Imperi es retrobaven en un regiment únic sota una jerarquia modificada pel negus. Així, molts rangs militars de l'exèrcit es van crear en aquesta època, com <i>yasser aleqa</i> (comandant de deu) o els <i>yamssa aleqa</i> (comandant de cinquanta). Tewódros també va reduir el nombre de soldats de l'escorta imperial. A més, va introduir un salari, el <i>qallabe</i> (en productes de subsistència) per als soldats i els va prohibir el pillatge dels soldats que afectés als seus súbdits. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">A més, Tewódros també va instaurar una disciplina de ferro. A la campanya de Wollo, als soldats que entraven en combat sense esperar a les ordres, se'ls amputaven alguns membres i a partir de l'expedició de Shoa, s’afusellaven els amotinats.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Pel que fa a l'armament, l'arsenal de Tewódros es basava sobretot en les armes recuperades al camp de batalla després d'una victòria. Va intentar crear fàbriques d'armes, important les últimes tecnologies d'Europa. Ordenà als missioners europeus que li fabriquessin armes<sup> </sup>i va fundar una escola a Gafat per tal de formar els estudiants en l'elaboració de material militar. Per altra banda, la primera documentació d'un arsenal, creat a Meqdela, té data durant el regnat de Tewódros. Aquest constava de 15 canons, 7 morters, 11063 fusells, 875 pistoles i 481 baionetes, a més de les municions corresponents.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Contra les mesures de centralització, els caps locals de diferents regions van tornar a agafar les armes. Tadla Gwalou, a Godjam; Tesso Gobezé a Walqayt; Seyfu Sahle Selassie i Bezabeh, a Shoa; Dej. Liben Amadé i Amade Bashir, a Wollo es van revoltar tots.<sup> </sup>Les forces de la província de Lasta, comandades pel <i>wagshum</i> Gobezé van ocupar breument Gonder<sup> </sup>i al mateix temps es van revoltar Semien i Wegera.<sup> </sup>Des de l’inici del seu regnat, només Kassa de Tigray se li va mostrar fidel i respectuós.</span><span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tewodros_II_d%27Eti%C3%B2pia#cite_note-Marcus-Menelik-21-78"></a></span><span lang="CA"> La seva superioritat militar li va permetre sotmetre ràpidament les revoltes però aquestes es succeïen progressivament.<sup> </sup>A més a més, hi havia un major descontentament dels pagesos contra la presència d'uns soldats que havien d'alimentar.<sup> </sup> Tewódros va perdre definitivament la col·laboració d'una part dels súbdits quan va anunciar la creació d'un nou impost per a finançar el sistema de guarnició nacional. Aquestes reaccions van desolar Tewódros, que volia assegurar al seu país un bon nivell de vida i un regnat just.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">La reforma eclesiàstica</span></i><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Per tal de poder permetre’s costejar les reformes, Tewódros es va assegurar de tenir una base financera estable. En aquell temps, l'Església Ortodoxa Etíop era una de les institucions més riques d'Etiòpia. Al principi, les relacions entre l'església etíop i Tewódros eren bones; a canvi de la seva benedicció i la seva coronació, l'<i>abuna</i> Selama va rebre l'ajuda del negus a defensar la doctrina <i>tewahedo.</i> En ple procés d'unificació política, Tewódros també volia una església unida. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Però hi havia diferències de caràcter i de comportament entre Tewódros, percebut com a pietós, creient i respectuós de la fe, davant d'un clergat corrupte, deshonest i proper a les divisions doctrinals, una clergat que podríem comparar amb el d’abans de la reforma gregoriana a Europa. Al 1856, va arribar a adreçar-se al clergat amb aquestes paraules: “Sense Crist, jo no sóc res”. Tewódros era un home realment religiós que volia restaurar el cristianisme a l'Imperi, posar final a la poligàmia, el concubinatge i encoratjava a la conversió dels no cristians. A més, hi havia pràctiques que el negus no comprenia, per exemple el fet que els pares es retiressin el seu turbant a l'església (els pares etíops portaven turbants) i no mostressin la cara al seu sobirà. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El 1856, durant l'anunci d'una reforma de la propietat de terres amb la que el negus va entrar en conflicte amb l'església, es va adreçar amb aquestes paraules al clergat: “Què he de menjar i amb què he d'alimentar les meves tropes? Teniu la meitat de les terres en tant que <i>mesqel merét</i> i l'altre meitat en tant que <i>rim</i> i <i>qadam</i>” en al·lusió als tipus de possessió de terres que tenia l’Església Ortodoxa Etíop.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">De fet, Tewódros volia recuperar aquestes terres de l'església per poder redistribuir-les entre els súbdits que pagaven els impostos; el seu objectiu final era poder tenir mitjans financers per a les seves reformes. El 1860, la mesura entrà en vigor parcialment i Tewódros va expropiar una part de les terres de l'església. El mateix any va anunciar una nova reforma, en la que es feia efectiva una reducció del número de religiosos per parròquia, que ell considerava que havien de tenir, com a màxim, dos pares i tres diaques.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><b><u><span lang="CA">La fi del govern de Tewódros<o:p></o:p></span></u></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">Les revoltes internes i les relacions exteriors<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">L'estat creat per Tewódros no funcionava. Desitjós d'assegurar un ordre polític i jurídic, es va adonar que només la força militar li assegurava el respecte. Allunyat del mar i dels ports no podia adquirir noves armes tant ràpidament com els caps de Tigray o de Shoa. A més, els soldats de l'exèrcit imperial fugien o desertaven a causa de la duresa de la disciplina. Al 1866, el seu exèrcit, que havia arribat a tenir fins a 100.000 homes, el formaven poc més de 10.000. El 1867, les revoltes es van estendre per tot el país, fins al punt que Tewódros només es podia desplaçar en la carretera de Debre Tabor a Meqdela. Cap a finals de l'any 1867, fins i tot aquest eix de desplaçament va esdevenir massa arriscat pel negus i es va instal·lar definitivament a Meqdela.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Les relacions de Tewódros amb l'Islam eren particulars. Tot i que els musulmans podien practicar lliurement la seva religió, el negus volia que aquests es convertissin al cristianisme ortodox. La desconfiança de Tewódros amb aquesta religió es remuntava a la seva joventut, quan el seu pare es va enfrontar amb els sudanesos. Per altra banda, la situació de l'Imperi Otomà, present a la costa de la mar Roja li inquietava. A l'abril del 1864, Tewódros va proscriure l'Islam a l'Imperi Etíop, que va provocar un vast moviment de protesta dels comerciants musulmans.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Contra les revoltes internes, Tewódros volia utilitzar la diplomàcia per a recuperar els suports nacionals. En un cop estratègic brillant, reclamà l’atenció de les potències cristianes, apel·lant a la seva ascendència salomònica i al fet que Etiòpia era el mític regne del Preste Joan, que demanava ajut contra l’enemic religiós, els turcs i els seus súbdits. Feia referència a la idea del pancristianisme, i tenia un esperit de creuada contra els musulmans molt marcat. Es dirigí a les potències europees, sobretot el Regne Unit per a obtenir ajuda tècnica i militar. França va acceptar aportar assistència si Tewódros autoritzava més missions catòliques a Etiòpia, la qual cosa era una resposta equivalent a un refús. Rússia no va poder enviar ajuda perquè es trobava enmig de la guerra de Crimea.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Paral·lelament, les relacions amb Egipte i els altres estats musulmans es van deteriorar. El 1856 va descobrir que el Patriarca Qerilos i l'<i>abuna</i> Selama van demanar assistència militar a Egipte en nom del <i>negusse nagast</i>. El patriarca copte va acceptar d'ésser l'ambaixador d'Egipte després que Tewódros, sense informar-lo, ordenés l'empresonament de dos religiosos egipcis. El primer va ser alliberat el novembre del 1857, però el segon morí a la presó el 1867. Per altra banda, acollí refugiats sudanesos com Wad Nimr, fill de Makk Nimr, líder d'una revolta contra els Egipcis per desestabilitzar la seva autoritat a la regió. Però l'amenaça que més temia Tewódros provenia de l'oest, de la mar Roja, i va ser la que el va empènyer a buscar l'ajuda europea. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Després del refús de les altres potències, Tewódros va buscar contactes diplomàtics amb el Regne Unit. Tewódros mostrava admiració i simpatia amb els anglesos, mostres que no eren recíproques. Al final, el país amb qui Tewódros cercà establir lligams forts, acabà sent el seu pitjor enemic i el responsable del seu final estrepitós.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">El deteriorament de la relació amb Anglaterra<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">L’octubre de 1862 envià dues cartes relativament similars a dos dirigents europeus: un a la reina Victòria i l'altre a Napoleó III. Anuncià que “l’enemic turc" no volia cedir territoris etíops i els demanaven ajuda. El negus donà la carta per la sobirana anglesa al cònsol britànic, que havia estat nomenat aquell mateix any. En ell, Tewódros hi recollia el que Plowden i John Bell li havien dit anteriorment: Victòria era una "gran Reina" que "estima els cristians". A la carta, també expressava el seu amor cal al Regne Unit. El 12 de febrer del 1863, la carta de Tewódros va arribar a Londres però aquesta no va convèncer als britànics, ja que per a ells, els otomans eren uns aliats contra l'amenaça russa sobre la seves possessions colonials a l’Índia. El 22 d'abril, Cameron va rebre una carta del secretari d'afers estrangers, Earl Russel, que li anunciava la resposta negativa del Regne Unit a les demandes d'Etiòpia. Per altra banda, li ordenava romandre a Metsewa fins a nova ordre. L'absència d’una resposta convenient als seus interessos, reforçà la convicció de Tewódros sobre els britànics, els quals creia que l’ignoraven voluntàriament.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Segons Richard Pankhurst, la política britànica era pro-egípcia, el mateix Cameron, el 1863, va anar al Sudan, territori ocupat pels egipcis, per tal d’estudiar un projecte de plantació de cotó. Tewódros va veure aquests gestos com el reconeixement de Cameron, cònsol britànic a Metsawa, de la legitimitat de l'ocupació dels egipcis. Així, Tewódros va interpretar aquest fet com un canvi de la política britànica a favor de l'Imperi Otomà, que en aquell moment ocupava Metsewa. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Aquesta creença del negus que els britànics estaven a favor dels egipcis, fou el punt de partida de la querella d'aquest amb els britànics. Després d'esperar la resposta durant un any, Tewódros es va ofendre i perdé la paciència. El 4 de gener del 1864, empresonà a Cameron i altres membres del personal diplomàtic a la fortalesa de Meqdela. Aquest gest, provocat per la manca d'alternatives, va provocar una resposta immediata per part del Regne Unit, que va demanar l'alliberació dels seus hostatges i li va prometre ajuda militar a canvi. Insatisfet amb la seva resposta, Tewódros també va fer empresonar l'enviat britànic a Meqdela.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7c/King_Tewodros_II.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7c/King_Tewodros_II.png" width="252" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caricatura anglesa de 1867. Britannia acorralant Tewódros</td></tr>
</tbody></table><span lang="CA">El juliol del 1866, Martin Flad, un missioner enviat per Tewódros a la cort anglesa, representà l'últim esforç de pacificació de les relacions. El gener del 1967, el <i>negusse nagast</i> va rebre una carta, en la qual deia que el Regne Unit acceptava enviar ajuda militar si els hostatges eren alliberats. Però la dona de Flad, que estava a Etiòpia, va informar el seu marit que els europeus tornaven a estar empresonats a Meqdela. Cap el desembre del 1866, els britànics van exigir l'alliberament dels presoners i que els portessin a Metsewa, però Tewódros ja havia perdut el control del seu país, i no va poder respondre a l'ultimàtum britànic. En conseqüència, el Regne Unit va decidir enviar una expedició punitiva per tal d'alliberar els captius.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><i><span lang="CA">La mort del negusse negest<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El juliol del 1867, una expedició britànica formada per 32.000 homes sota el comandament de Sir Robert Napier va partir camí d’Etiòpia per tal d’alliberar els captius de Meqdela. Els britànics coneixien la situació d'Etiòpia i les revoltes que hi havia, i que l’exèrcit de Tewódros es trobava terriblement reduït, en aquella època devia tenir entre cinc i deu mil soldats només. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El cos expedicionari sortí de Metsewa, i anà avançant sense oposició, amb la cooperació de Kassa Mercha, la simpatia de Gobezé i la passivitat de Menelik. Kassa Mercha, de Tigray, va ajudar les tropes britàniques i els va proveir de provisions i mitjans de transport adequats. El 10 d'abril del 1868, al peu de Meqdela, va tenir lloc l'únic enfrontament entre les tropes imperials i les britàniques: la batalla d'Arogé, una derrota en tota regla per a l’exèrcit etíop, inferior en nombre i armament.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">El dia següent, Napier va escriure a Tewódros i li va prometre un "tracte honorable" si alliberava els presoners europeus i es sotmetia a la Reina d'Anglaterra. El negus, un home molt orgullós, va rebutjar d'acceptar aquesta humiliació, i va enviar una carta molt remarcable al comandant britànic, que podríem interpretar gairebé com a nota de suïcidi, en la qual parlava dels fets que l’havien dut a aquella situació. En un to d’autolament, explicava la seva intenció de portar la pau al seu país i d’extendre la paraula de déu, desbaratada justament per aquells a qui més admirava, confabulats amb els seus propis súbdits. Certament és un document molt interessant, mostra d’un monarca ja a les seves últimes, que després d’enviar la carta va intentar de suïcidar-se, cosa que els seus soldats van evitar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Van seguir les negociacions amb els britànics. El negus volia obtenir una solució pacífica a tot el conflicte, i va enviar un important present a Napier per la celebració de la Pasqua. Però el comandant britànic no va acceptar el regal, ja que el volia forçar a negociar de manera favorable als interessos de la corona britànica. Informat del refús, Tewódros intentà fugir de Meqdela, però la fortalesa ja es trobava sota setge.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: list 36.0pt; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Aleshores, va ordenar l'alliberament dels missioners i dels presoners polítics. Quan van veure els captius, els observadors estrangers francesos, russos, àrabs, holandesos, austríacs i espanyols es sorprengueren per la bona salut de la que gaudien, ja que pensaven que havien estat tancats en masmorres. El 13 d'abril, a les 3 de la tarda, els britànics van llançar un últim assalt a la fortalesa. Comprenent la inutilitat de tota resistència, el Negus va dir als seus últims partidaris: “Tot s'ha acabat! Abans que caure a les seves mans, jo prefereixo posar fi als meus dies!” Tewódros va prendre el seu revòlver, un regal de la mateixa reina Victòria, se’l va acostar a la boca, i es va suïcidar.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">Quan els soldats anglesos van entrar a la fortalesa, van veure al terra l'home que havien de capturar, un home per a la captura del qual s’havia preparat una expedició que havia costat 9 milions de lliures esterlines. Furiós, Sir Napier ordenà el pillatge de la ciutat de Meqdela. El 18 d'abril, els britànics van deixar enrere un país destrossat i, de nou, dividit; després d'alguns mesos, a l'agost del 1868, el <i>wagshum</i> Gobezé de la província de Lasta, recolzat per un important exèrcit de 60.000 soldats, es va proclamar emperador d’Etiòpia sota el nom de Tekle Giyorgis II.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">FInalment, com a conclusió, m’agradaria remarcar que, a partir de la meitat de segle XX, el personatge de Tewódros va esdevenir, als ulls dels etíops, "el més gran de tots els sobirans". Després de la seva mort, les generacions que el van continuar el van veure com un home excepcional, creant un veritable mite al seu voltant. Va ser pels ideals que ell tenia, que es va tornar una figura tant popular. Els Etíops veuen en ell un precursor de la modernitat i un partidari d'una "Etiòpia reunificada i forta". Va restablir la unitat política i religiosa d'Etiòpia i les seves antigues fronteres i va voler modernitzar el seu país. Per Paul Henze, Tewódros va ser el primer centralitzador modern. També diu que "ell va posar fi a un segle de decrepitud de l'estat i va proposar una visió d'unitat i progrés, després de la seva coronació, va debutar el procés d'unificació nacional i va despertar el país”. Segons Marcus, "el regne de Menelik II (1889-1913) va representar el triomf de la idea del centralisme iniciada per Tewódros i confirmat per Yohannes IV (1872-1889)". Finalment, la imaginació de tota una generació d'Etíops va estar marcada per aquest "guerrer extraordinari" i les "seves victòries brillants sobre els exèrcits més importants que el seu".<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><span lang="CA">BIBLIOGRAFIA<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 21.3pt;"><br />
</div><div class="MsoListParagraph" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 39.3pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA">-<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">G. MARCUS, HAROLD (1994), <i>A history of Ethiopia</i>, University of California Press, London.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.45pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 39.3pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA">-<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">JOVÉ, JONATHAN (2009), “Los múltiples rostros de Tewódros” a <i>Studia Africana</i> núm 20 (pags 56-65), Centre d’Estudis Africans, Barcelona.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 39.3pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA">-<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">KI-ZERBO, JOSEPH (1972), <i>Historia del África Negra, de los orígenes a las independencias</i>, Edicions Bellaterra, Barcelona.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 39.3pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA">-<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">RUBENSON, SVEN (1966), <i>King of Kings: Tewódros of Ethiopia</i>, Oxford university Press Addis Abeba.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 39.3pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA">-<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">HENZE, PAUL B. (2000), <i>Layers of Time, a History of Ethiopia</i>, C Hurst & Co (Publishers) Londres.<o:p></o:p></span></div>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-5811423388802424972011-03-18T05:01:00.000-07:002011-03-18T05:02:17.159-07:00Criatures Fascinants: King Mukade<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisNYqa13JF5fCvUYhRK0y9lCACNmy4KITolroi7ZxLrR4JTJJAU3eLN8dGZW8DXWi3wcDN4Cq8NATdJuoKjzzld0gCFZ-hKXBw6Q9jff2GlVYf37ptds_OTp5YHVGUuLCoaZF2efqOy_DX/s1600/1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisNYqa13JF5fCvUYhRK0y9lCACNmy4KITolroi7ZxLrR4JTJJAU3eLN8dGZW8DXWi3wcDN4Cq8NATdJuoKjzzld0gCFZ-hKXBw6Q9jff2GlVYf37ptds_OTp5YHVGUuLCoaZF2efqOy_DX/s320/1.JPG" width="320" /></a></div><br />
Avui us porto una criatura d'aquestes que tothom voldria tenir a casa com a mascota.Es tracta del King Mukade, un centpeus japonès que té la sana costum d'introduir-se pels diferents orificis del cos.<br />
<br />
<br />
El King Mukade és un centpeus verinós que viu al Japó i el qual els japonesos identifiquen amb la Foscor i el Mal. En l'antiguitat es creia que el King Mukade havia sortit de les profunditats de la Terra després d'un terratrèmol per castigar els humans.<br />
<br />
La seva reputació no és per què si, ja que una de les seves picades el coll pot matar un adult. Aquest centpeus té la desagradable costum d'introduir dins dels orificis humans mentre dormen, moltes de les seves picades es produeixen quan les seves víctimes descansen confiades.<br />
<br />
Són depredadors molt ràpids i voraços i s'alimenten d'escarabats, mosques i aranyes (a vegades planten cara a animals més grans que ells). Pot passar-se hores immòbil fins que localitza la seva presa i s'abalança sobre ella amb una velocitat vertiginosa. Acostumen a viure en llocs foscos i humits, és molt habitual trobar-los en llars japonesos amagats en les piques.<br />
<br />
Heus aquí unes fotos de l'animaló:<br />
<div><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsAC2NZwfgVm97Wn-QCIkTVl779RgHReUgCzmimUMclXdvFI-0CUnapVKjAifwkA9ingdx6ttIqePl8-NOX0Rnnbmp6_NjX6GO3oYZkZoOm6teDExHnFmPPt-Jxf6Y4PC5-p-zGXGiVbZL/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsAC2NZwfgVm97Wn-QCIkTVl779RgHReUgCzmimUMclXdvFI-0CUnapVKjAifwkA9ingdx6ttIqePl8-NOX0Rnnbmp6_NjX6GO3oYZkZoOm6teDExHnFmPPt-Jxf6Y4PC5-p-zGXGiVbZL/s320/3.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6fTNbgipjiFDxx5yD6yORTKYy2vx4X3VwXNPQoavpGGFDoqLe6mWDo8NhWf9Ucq7rH_vfFyAi0l1AyGpqwI_esOcBH2ZtaGRfLeFyTZleJV6gYnRmJzUgnmIbnw3BhLZs16JoAdSTeXSt/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="display: inline !important; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6fTNbgipjiFDxx5yD6yORTKYy2vx4X3VwXNPQoavpGGFDoqLe6mWDo8NhWf9Ucq7rH_vfFyAi0l1AyGpqwI_esOcBH2ZtaGRfLeFyTZleJV6gYnRmJzUgnmIbnw3BhLZs16JoAdSTeXSt/s320/2.jpg" width="320" /></a></div><div><br />
<br />
I heus ací un vídeo d'una lluita entre una serp i aquest meravellós centípode:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/ooFSFR2s7Ig?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<br />
Vaja ... el regal perfecte per complimentar en ocasions especials als vostres i les vostres EX, en especial les EX-sogres (a aquestes últimes recomano regalar la parella perquè procreen i puguin gaudir d'una bonica família de bestioles perquè faci més amena la seva existència).<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both;"><br />
</div></div>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-532127035055552122011-03-14T07:17:00.000-07:002011-03-14T07:17:28.096-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYPbSjVdvLy_EgtIijgiNVULhjAeATn-Dhrg7ZVjTtlBvttuB4ZyzqqYs1z7XUxfUAJLd79c5yABf1NkC9VhTEB5B4f7rpWSeDxmFZuCkdTUP6hE0GqZZs1rDpGhCxDcleVYcgq1h1gGSa/s1600/Rio_Lima_-_Almada_Negreiros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYPbSjVdvLy_EgtIijgiNVULhjAeATn-Dhrg7ZVjTtlBvttuB4ZyzqqYs1z7XUxfUAJLd79c5yABf1NkC9VhTEB5B4f7rpWSeDxmFZuCkdTUP6hE0GqZZs1rDpGhCxDcleVYcgq1h1gGSa/s400/Rio_Lima_-_Almada_Negreiros.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;"><span style="background-color: white;" title="Durante siglos, ya pesar del establecimiento de colonias comerciales en la Península Ibérica durante el primer milenio antes de nuestra era, fenicios y griegos consideraron los territorios peninsulares como un lugar de leyenda, e incluso ubicaron aquí algunos de sus episodios mitológicos más destacados."><br />
</span></span><br />
Durant segles, i malgrat l'establiment de colònies comercials a la Península Ibèrica durant el primer mil.lenni abans de la nostra era, fenicis i grecs van considerar els territoris peninsulars com un lloc de llegenda, i fins i tot van situar aquí alguns dels seus episodis mitològics més destacats. No en va, la Península Ibèrica era llavors el "llunyà Occident", la fi del món conegut, on el Sol era devorat per les aigües de l'Atlàntic i tot era possible, incloent l'existència de terribles monstres i criatures fantàstiques. Amb l'arribada dels romans a la Península i el progressiu coneixement dels territoris, aquesta imatge mítica es va anar diluint a poc a poc, encara que perdurar parcialment durant força temps. <br />
<br />
Un bon exemple d'aquesta "tardana" percepció llegendària de la nostra pell de brau el tenim en un episodi recollit per diversos cronistes de l'Antiguitat, i que té com a protagonista el general i cònsol romà Dècim Juni Brut. Cap a l'any 135 aC, el militar romà es trobava en plena campanya bèl.lica per conquerir el nord-oest peninsular quan, en terres de l'actual província d'Ourense, les seves tropes es van trobar davant de les aigües d'un riu - possiblement el Limia, pròxim a Xinzo de Limia -, detenint el seu avanç. Els homes de Brut, curtits en mil batalles, van quedar però paralitzats de por per aquelles cristal.lines i inofensives aigües. Per disgust del seu general, la tropa es negava a travessar aquell corrent. ¿La raó? Els homes, portats per la seva creença en els mites clàssics, van identificar aquell riu-que es trobava a prop de la fi del món conegut-amb el llegendari Lete (Lethes), "el riu de l'oblit" situat a l'Hades, i del que es creia que les seves aigües eren capaços d'esborrar els records d'aquell que les begués o creués. <br />
<br />
Segons el relat, Dècim Juni Brut va prendre l'estendard a l'herald i, sense dubtar-ho, va travessar les aigües del Limia, aconseguint sa i estalvi l'altra riba. Des d'allà, segons la història, va cridar els noms dels seus soldats, un per un, per demostrar-los que no havia perdut la memòria i que era segur creuar el riu. <br />
<br />
Encara que és difícil determinar si aquest curiós episodi - esmentat de diverses maneres per autors com Estrabó, Titus Livi o Apià - és poc més que una llegenda o posseeix aspectes de versemblança, del que no hi ha dubte és la seva existència demostra que en època romana la percepció d'Hispània com un lloc màgic, on els mites podien fer-se realitat, estava encara viva. <br />
<br />
Curiosament, avui les aigües del riu Limia són un lloc per al record, i no per l'oblit. De fet, cada any els habitants de Xinzo de Limia realitzen una recreació de l'episodi suposadament protagonitzat per Desè, que se celebra el penúltim cap de setmana d'agost, i que es coneix com Festa do Esquecemento (Festa de l'Oblit).Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-12513514389329225452011-02-27T11:37:00.000-08:002011-02-27T11:37:41.792-08:00GHOST IN THE SHELL: INNOCENCE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ8Qm4bPn6fJ_v6D7bd8MUEHj7p8_5DmoCWcm0qTtmJledUGFcVfw7mb8Xf1JRxq7xRxGCbNfJ9hV9U0GJ0Q3LFG8F1W6DfhzeO9H4ZiN3pNtkPH7-P_pDqnWqKsky_bJxVX6errwPh1Z0/s1600/GhostintheShell2Innocence.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ8Qm4bPn6fJ_v6D7bd8MUEHj7p8_5DmoCWcm0qTtmJledUGFcVfw7mb8Xf1JRxq7xRxGCbNfJ9hV9U0GJ0Q3LFG8F1W6DfhzeO9H4ZiN3pNtkPH7-P_pDqnWqKsky_bJxVX6errwPh1Z0/s320/GhostintheShell2Innocence.jpg" width="229" /></a></div><br />
<br />
Avui m'agradaria parlar de la que, segons la meva opinió, és l'obra mestra de Mamoru Oshii. Nou anys després de la primera pel lícula de la saga, Mamoru Oshii reprèn la trama iniciada per aquesta, amb la mateixa ambientació Cyberpunk. En declaracions de Mamoru Oshii, aquesta segona entrega conclou l'univers de Ghost in the Shell mostrat en les pel.lícules, negant la seva participació en una tercera part, però sense deixar de col.laborar estretament aportant idees i referències per a la sèrie Ghost in the Shell: Stand Alone Complex . Segons explicà Mamoru Oshii, Innocence no va ser creada com una seqüela o continuació de Ghost in the Shell, pel que no ha de ser avaluada com a tal, per tant és més aviat una història situada en el mateix univers.<br />
<br />
La banda sonora original corre de nou a càrrec del compositor Kenji Kawaii. Mamoru va parlar amb Kenji perquè la banda sonora no fos sinó una prolongació de la mateixa que en la primera pel lícula. D'aquesta manera Kawaii va tornar a comptar amb el cor que va donar la veu als acords del compositor, ampliat aquesta vegada de les 3 veus originals a més de 70 coristes que van expandir la versatilitat d'aquesta composició.<div><br />
</div><div>Una autèntica obra mestra, tant visualment com a nivell argumental i filosòfic, i un dels grans clàssics de l'anime de totes les èpoques.</div>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-11379634068356227632011-02-22T16:37:00.000-08:002011-02-22T16:55:06.494-08:00Revolucions aràbiguesAvui em ve de gust parlar als pocs seguidors (o cap) del meu blog sobre tema més candent en l'actualitat mundial. Donats els recents canvis en l'atmosfera regnant al món, ningú s'ha de sorprendre al veure les revoltes, per dir-ne d'alguna manera, que es produeixen al món àrab. El poder d'Internet canvia a tots aquells que fins ara no tenien veu en gent que a través de la xarxa pot manifestar les seves opinions i expressar el seu rebuig als règims totalitaris que els governen. Els casos de Tunísia i Egipte, finalitzats amb una victòria bastant clara dels manifestants pacífics, podria ser l'inici de la caiguda de molts altres règims que, talment com fitxes de dòmino, acabessin per terra en un escampall, un garbuix, del que n'és difícil veure'n el futur. Podrien acabar convertint-se en estats democràtics, o podrien caure sota l'òrbita del règim dels Aiatol·làs iranians. DIposito la meva fe en els manifestants de tot el món àrab, amb l'esperança de que siguin capaços de resistir com fins ara ho han fet, i puguin canviar el seu propi futur sense comprometre les seves llibertats. I acabaré amb una cita d'un dels meus autors preferits, Terry Pratchett, que podria aplicar-se perfectament a la situació actual: "<span class="Apple-style-span" style="font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19px;">No se puede ir por ahí construyendo un mundo mejor para la gente. Sólo la gente puede construir un mundo mejor para la gente. Si no, es solamente una jaula."</span>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-73224320191612085042010-12-09T18:36:00.000-08:002010-12-09T18:36:08.026-08:00Notícia del dia: Sabíeu que en realitat la llegenda del rei Artur, el mag Merlí i els cavallers de la Taula Rodona va sobre uns extraterrestres en busca de la nau espacial que va construir Jesús, la Sangraal? Una nau tant potent que es veu que tenia tecnologia capaç de crear vida del no res.<br />
<br />
Doncs si. Si l'Església pot inventar-se faules, jo també, i a més poden semblar més reals. I mentre reflexioneu aquesta notícia impactant, aquí tenim la veritable raó per la qual es van extingir els dinosaures a la terra:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTSc8DVLeRBMjXaCL_u0cfctSuGPc3v9yaj0CiEPYG1qVTRkn2Nw0_vHygFHx2-0TdpnlpDSMBEdf6CwNYPmvqJku9lLcqPc1fCZARj8JYTBfLL6j3W67awToXspNfb_ipkzndKKVOqJKc/s1600/tumblr_lcgiwn6KSN1qc8755o1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTSc8DVLeRBMjXaCL_u0cfctSuGPc3v9yaj0CiEPYG1qVTRkn2Nw0_vHygFHx2-0TdpnlpDSMBEdf6CwNYPmvqJku9lLcqPc1fCZARj8JYTBfLL6j3W67awToXspNfb_ipkzndKKVOqJKc/s640/tumblr_lcgiwn6KSN1qc8755o1_500.jpg" width="419" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Maleït Noè, ja podia haver construït una Arca més gran, que segur que hi tenia jacuzzi, però lloc per als pobres animalons no. Pobres, ells no es mereixien això.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-5751073705369173202010-12-04T03:34:00.000-08:002010-12-04T03:34:36.870-08:00Sant Arrabal, Patró dels borratxos allà on vagin.Avui presento l'estampeta d'un personatge mític en la història de la societat espanyol, Sant Fernando Arrabal, amb els seus poders de destrucció massiva i de domini del Mil·lenarisme.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8lshzCMavKQUA9XUfhZdAgbGmdHX763jYihiZAEwc1tyZZbe9GmE_UlpuVHA1APdQYCvF_BkrC-05orhT5g3hEb5ta9tYAyR8JV5rb8uk1Tim7dru-f5lLBBj3euLV6H6bUUuRw6XMTs3/s1600/fernandoarrabaldt9+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8lshzCMavKQUA9XUfhZdAgbGmdHX763jYihiZAEwc1tyZZbe9GmE_UlpuVHA1APdQYCvF_BkrC-05orhT5g3hEb5ta9tYAyR8JV5rb8uk1Tim7dru-f5lLBBj3euLV6H6bUUuRw6XMTs3/s400/fernandoarrabaldt9+%25281%2529.jpg" width="286" /></a></div>Una figura clau en la història de la televisió espanyola, on ens mostra que la minoria silenciosa espanyola es declara Catòlica, lletga i sentimental, i sobretot Jueva.<br />
<br />
Us deixaré amb l'entrevista meravellosa que se li va fer: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=5Vw09zDNv54">http://www.youtube.com/watch?v=5Vw09zDNv54</a><br />
<br />
Als minuts 2:46 i 4:36 arriba l'Apocalipsis.Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-54436136309876767762010-12-02T04:35:00.000-08:002010-12-02T04:35:42.624-08:00<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Benvinguts al meu humil espai, on tot el que sembla normal no ho és i el que no ho sembla, tampoc. </span><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Així doncs i sense més preàmbuls, us deixo amb les tonteries que em vagin venint a la ment sense cap mena de contemplació.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Disfruteu, sigueu pecadors, i tingueu en compte, que si algun dia mateu algú, ho feu sota la vostra responsabilitat. Així mateix, aquest blog no es fa responsable dels tumors cerebrals que us puguessin sortir de mirar-ne les entrades.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span><br />
<div class="" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Autèntic, de pura cepa, un Karateja!</span></div><div class="" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqmXYtCLYJlOx90vJgq7RM2MP9dZESj-s7EiLCXsivDBT1FXnbixhw3XWq5N1WyL3eScHseKG0eh6-_vJtiBydrcuhkcTNAhVSKZEfzQJy95v5p40hXRyCi7d1xF5Rl_t2kdzqJ2wQwzwd/s1600/tumblr_lcrql5hPNT1qa7fnto1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqmXYtCLYJlOx90vJgq7RM2MP9dZESj-s7EiLCXsivDBT1FXnbixhw3XWq5N1WyL3eScHseKG0eh6-_vJtiBydrcuhkcTNAhVSKZEfzQJy95v5p40hXRyCi7d1xF5Rl_t2kdzqJ2wQwzwd/s320/tumblr_lcrql5hPNT1qa7fnto1_500.jpg" width="247" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2594652357259657404.post-54847268319957011782010-12-02T03:59:00.000-08:002010-12-02T04:01:05.259-08:00La Guerra Gótica<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">A principios del cuadragésimo primer milenio, una considerable cantidad de naves del Caos atacó por sorpresa el Sector Gótico, en el Segmentum Obscurus. Abaddon, su comandante en jefe, tomó totalmente desprevenidas a las fuerzas imperiales. Después de varios años de combates, Abaddon se vio obligado a retirarse de nuevo al espacio disforme, pero logró llevarse con él dos Fortalezas Negras que, de alguna forma, había logrado activar para utilizarlas de forma devastadora. Muchos estudiosos del Imperio creen que la Guerra Gótica empezó varios años antes de que la primera flota invasora entrara realmente en el Sector Gótico. Analizándolo retrospectivamente, se pueden conectar varios eventos, aparentemente dispares, que advertían de la llegada inminente de la oscuridad y la masacre.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El Asalto a Arx</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Aunque el grueso de las defensas imperiales que rodean el Ojo del Terror se concentra en el área conocida como la Puerta de Cadia, existen muchas otras estaciones de vigilancia a lo largo del Segmentum Obscurus. Estos puestos de vigilancia son constantemente asaltados por los enemigos del Emperador; pero; a mediados del segundo siglo del 41º Milenio, el número de estos ataques se multiplicó drásticamente. Y lo que es más importante aún, según los estudiosos, se produjo el ataque a la estación de vigilancia de Arx. Dada su escasa relevancia para el Imperio, Arx sólo estaba defendido por una guarnición básica de la Guardia Imperial, cuyo deber era proteger a los Adeptus Mechanicus que se ocupaban de mantener el equipo del puesto de observación.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">En los primeros días del 139.M41, la fragata de exploración "Ascensión" recibió una confusa petición de ayuda del anciano astrópata conectado a la estación de Arx. Los atacantes eran desconocidos y, cuando los refuerzos llegaron, cuatro meses después, no quedaba ni rastro de los responsables de la masacre. Los Guardias Imperiales estacionados en el planeta habían sido aniquilados. Tal y como el Capitán Tetis, del 122º Regimiento Borliano de la Guardia Imperial, escribió en su cuaderno de bitácora:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Han sido horriblemente descuartizados. Sus cuerpos mutilados los han dejado en Arx como regalo para los perros salvajes merodeadores, los únicos depredadores naturales del planeta".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Si Arx hubiera sido el único puesto de vigilancia atacado de esta manera, el asalto no habría pasado de ser otro fenómeno inexplicable en una galaxia llena de misterios y se habría olvidado con rapidez. Sin embargo, durante los tres años posteriores, se produjeron varios ataques similares en sistemas adyacentes; por lo que el Inquisidor Horst empezó a sospechar que, tal vez, aquello formase parte de un plan predeterminado. De todas maneras, al no tener pruebas que apoyaran esa teoría o identificasen a los agresores, decidió vigilar y esperar a que su enigmático enemigo hiciera otro movimiento.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Una Plaga de Condenación</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Exactamente un año después del asalto a Arx, varias naves de patrulla hicieron un descubrimiento inquietante en el Sector Atenea: una serie de naves comerciales y naves de combate del Imperio, una de las cuales era un Acorazado clase Emperador, fueron halladas flotando a la deriva por el espacio salvaje. Al ser abordadas, se descubrió que todas las tripulaciones estaban muertas. Sus cuerpos enfermos y en descomposición se encontraron por todas las salas y pasillos, algunos incluso en sus estaciones de trabajo. Xebal Astolax, Magos Biologis del Adeptus Mechanicus, examinó los diversos síntomas que presentaban los cadáveres del mercante Shanxi:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"La piel está cubierta por numerosas úlceras que supuran pequeñas cantidades de sangre y pus. La cavidad encefálica muestra síntomas de crecimiento micético, lo que debió causar un dolor extremo y delirios a las víctimas cuando aún seguían con vida".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Todas las naves mostraban, además, señales de un breve intercambio de fuego artillero y señales inequívocas de haber sido abordadas, aunque no se halló a ningún enemigo muerto.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras el Inquisidor Horst no sabía a qué atribuir el nuevo giro que había tomado el asunto, sus múltiples agentes y espías le trajeron nuevas noticias: corría un rumor entre los Capitanes de la Flota Imperial que hablaba de una antigua nave fantasma del Caos, conocida como "Garra de Plaga", que estaba tripulada por los pestilentes seguidores del Dios de la Podredumbre. Esta nave había sido el azote de la Flota Imperial durante cuatro milenios. La infección de las naves y la reaparición del Garra de Plaga tenían que ser algo más que una mera coincidencia y, cuando una fuerza de Marines del Caos de la Legión Traidora de la Guardia de la Muerte arrasó el mundo enjambre de Morganhast, Horst se convenció de que las fuerzas del Caos planeaban otra incursión a gran escala. Los puestos de vigilancia alrededor de la Puerta de Cadia fueron puestos en alerta máxima y, a partir de ese momento, las naves del Segmentum Obscurus se asignaron a las muy reforzadas patrullas de vigilancia por todo el espacio alrededor de Cadia.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Propagación de la Anarquía</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras el Inquisitor Horst investigaba las actividades del Caos en torno a Arx y sus sistemas vecinos, los sucesos empezaron a adoptar un giro aún más siniestro en el Sector Gótico, a 2,500 años luz de allí. Los Navegantes del Navis Nobilite informaron de una gran perturbación en la disformidad de la región circundante y la frecuencia de tormentas disformes aumentó gradualmente a medida que transcurría el año. En varios mundos, estas noticias fueron recibidas con pánico que se acrecentó más cuando diversas sectas de fanáticos declararon que el Emperador no estaba contento con la Humanidad y enviaba las tormentas de disformidad para castigar a los impíos. Esto desembocó en la proliferación de nuevas sectas, cuyos cientos de desorientados adeptos compartían un sentimiento de irremediable perdición. Se sentían desesperados por la inflexibilidad del Emperador, tal y como narra el sacerdote Flexeberg:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Han pasado la vida entera flagelando su cuerpo para purificar su alma, denunciando los excesos del prójimo y haciendo que sus vecinos acusen a los pecadores y expíen sus propias blasfemias. Aunque este es un comportamiento en sí loable, han olvidado sus deberes sagrados para con el Emperador: ¡mientras ellos se lamentan y se tiran de los pelos, las arcas, vacías, gimen hambrientas!"</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">En muchos planetas, estos cultos se volvieron muy poderosos alimentados por el fervor popular hasta el punto de que la Eclesiarquía y, en ocasiones, el gobierno planetario nno podía hacer nada para detener a las masas embravecidas. Al crecer la histeria, turbas de exaltados barrieron las ciudades colmena y las colonias mineras en busca de impuros a los que linchar. El levantamiento de horcas y piras espontáneas fue habitual, pues los desesperados ciudadanos se arrojaron a un fervor apocalíptico sacrificando a amigos y seres queridos para expiar sus pecados, de cuerpo o de espíritu, ante el Emperador. Pero aquello no sirvió de nada. El Almirante Imperial Bratha, en un mensaje enviado a Puerto Maw, se lamentaba:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"...y los torbellinos de disformidad siguen girando y descontrolándose y la situación se hace cada vez más desesperada".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Bajo el pretexto de la paranoia generalizada, algunas organizaciones y cultos secretos ocuparon puestos de poder agitando aún más a la población para que pusiera más empeño en sus abyectas causas. Los descarriados seguidores de los Dioses Oscuros proclamaron abiertamente que el Caos podía salvar a la humanidad, a la que el Emperador había dado la espalda. Miles, millones incluso, de ciudadanos imperiales fueron seducidos por falsas promesas y acudieron a la llamada. La Inquisición se vio obligada a intervenir para extirpar de raíz a cualquier adepto a esos cultos, impíos y heréticos. Para empeorar las cosas, varios navíos civiles fueron destruidos en los muelles a causa de sobrecargas del reactor y a explosiones en la santabárbara. Aunque los informes oficiales declaraban que los incidentes eran fruto de la falta de mantenimiento, la munición en mal estado u otras causas ordinarias, muchos creyeron firmemente las historias de sabotaje y rebelión que circularon entre las propias filas de la Flota Imperial.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Mano de la Oscuridad</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras el Sector Gótico se sumía en la anarquía y la confusión, Horst buscaba más indicios de los planes de los herejes. Cuando oyó rumores de que se avecinaba un ataque del Caos sobre el mundo Imperial de Purgatorio, pidió formar parte de la tripulación de la flota encargada de investigarlo. Una cosa hacía que Purgatorio fuera diferente de las docenas de planetas que habían sido atacados hasta entonces: el artefacto conocido como la Mano de la Oscuridad. Su existencia sólo era conocida por los miembros más fieles de la Inquisición. Se trataba de un artefacto alienígena de inmenso poder enterrado profundamente bajo la superficie de Purgatorio. Todos los intentos de descifrar su uso habían demostrado ser inútiles, aunque leyendas casi olvidadas de razas antiguas, como los Eldar, hablaban de la Mano de la Oscuridad con terror y repulsión. La opinión generalizada era que se trataba de un arma de un poder incalculable, aunque su funcionamiento exacto se desconocía. Cuando Horst llegó a Purgatorio, los peores temores del Inquisidor se confirmaron: la Mano de la Oscuridad había desaparecido. Si los seguidores del Caos aprendían a utilizar este arma de inimaginable poder, ¿quién podría imaginar la destrucción que podrían desatar sobre las fuerzas del Imperio?</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Invasión de Ornsworld</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Horst sabía de la existencia de otro artefacto conectado con la Mano de la Oscuridad en los mitos antiguos. Su nombre era el Ojo de la Noche y se encontraba en el planeta Ratling de Ornsworld. Mientras Horst se dirigía a toda velocidad hacia allí en la nave más rápida que pudo conseguir, le llegó un informe que hablaba de ataques contra los Ratlings. Una pequeña fuerza de renegados había aterrizado cerca del lugar en que el Ojo reposaba encerrado en una antigua estatua que había sido adorada como un dios por los Ratlings en su era Pre-Imperial. Tras una breve escaramuza, una fuerza de reclutamiento de la Guardia Imperial, cuyo campamento estaba cerca de donde aterrizaron las fuerzas del Caos, acabó con esa primera amenaza. Sin embargo, un mes más tarde, las naves del Caos bloquearon Ornsworld y empezó una invasión a gran escala. Los indefensos Ratlings no tuvieron ninguna posibilidad contra los depravados Marines del Caos y la muerte reclamó a millones de indígenas al ser arrasadas sus montañas y colinas por el fuego y los disparos de los seguidores de los Dioses Oscuros. El teniente Compton-Hawkins, que formaba parte del equipo de reclutamiento, contó las escenas que siguieron al ataque:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Montones de cráneos de Ratlings apilados en las llanuras. Las piras funerarias oscurecen el cielo, ya que los Traidores han decidido arrasar sistemáticamente todo lo que se cruce en su camino. El pequeño asentamiento de Valle Esmeralda es ahora un cráter humeante en el que se han arrojado los huesos de sus 4,000 habitantes; que, posteriormente, han sido machacados hasta ser reducidos a polvo, un polvo que se ha esparcido por los alrededores. Un potente detonador sísmico ha hecho que una de las montañas, el Ombligo del Mundo se venga abajo llevándose por delante siete ciudades y a 82,000 Ratlings en una serie de aludes de rocas enormes y de ríos de lava".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Durante la carnicería, el Ojo de la Noche fue desengarzado de su montura y el ladrón huyó a la seguridad de las estrellas. Las fuerzas del Caos tenían ahora tanto la Mano de la Oscuridad como el Ojo de la Noche; y con ellos, tal vez, el poder necesario para acabar para siempre con el Imperio entero. Al Inquisidor Horst sólo le atormentaba una duda: ¿dónde atacarían primero? La respuesta no tardó en llegar.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Estalla la tormenta</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El viejo Inquisidor empezó a recopilar informes dispersos que relataban un nivel de actividad inusual en un área mayor que la inicial y tuvo noticias de la disrupción que había engullido el Sector Gótico. Mientras se dirigía a la región, le llamaron la atención varios informes más de avistamientos de naves del Caos, los cuales reforzaban su teoría de que el Sector Gótico sería el escenario de la siguiente incursión. Un més después de que Horst llegase al sector, cuando habían pasado tres años desde que iniciara su investigación del asalto a Arx, una tormenta cataclísmica paso por la disformidad. La enorme tempestad engulló el Sector Gótico entero con una serie de violentas tormentas menores que aisló la zona respecto del resto del Imperio. Fuera lo que fuera aquello a lo que debían enfrentarse las naves y los guerreros del Sector Gótico, tendrían que hacerlo solos.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El Ataque Inicial</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Los informes procedentes de todo el Sector Gótico que hablaban de ataques de las flotas del Caos crecieron exponencialmente. Gran parte de la planificación se debió de haber centrado en asestar un golpe definitivo durante el ataque inicial, ya que las flotas del Caos seleccionaron como objetivo una docena de bases mayores del Imperio en el Sector Gótico. Sin previo aviso, los renegados golpearon duramente y con rapidez emboscando las naves de guerra imperiales mientras estaban atracadas u orbitando alrededor de su estación. Cogida por sorpresa y desbordada ante la tensión creciente en el sector, la Flota Imperial estaba poco preparada para responder a esta repentina ofensiva. En Bladen, el "Riguroso" vio cómo sus hangares de estribor eran totalmente destruidos por torpedos. Mientras tanto, cerca de Cherys, los bombarderos del "Destructor Implacable" dañaron los motores de disformidad del "Almirante Sylvanus" hasta tal punto que fueron necesarios prácticamente dos años de constantes reparaciones para conseguir que la nave pudiera volver a hacer viajes por la disformidad mayores de cinco años luz.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Las estaciones orbitales de defensa también fueron destruidas o capturadas por la rapidez del ataque de los invasores del Caos. La pérdida de muchos astilleros orbitales, como los Muelles de Tripol, Puerto Imperial y Estación Gathara, fue doblemente grave: no sólo porque las naves imperiales necesitaran ser reparadas con urgencia, sino también porque los medios necesarios para hacer las reparaciones apropiadas cayeron en manos del enemigo. "El Capitán Grove", del Almirante Drake, un antiguo Crucero clase Implacable utilizado como nave de entrenamiento, fue uno de los pocos supervivientes del ataque a la Base de Halemnet en la Constelación del Cíclope; un ejemplo típico del estilo de ataque practicado por los navíos del Caos. Grove y su tripulación tuvieron suerte de escapar, tal y como explica este registro:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"4º Guardia, 3º día de Euphistles. Estamos siendo atacados por los navíos renegados. Se aproximan por estribor burlando nuestros sistemas de detección. Los torpedos de largo alcance han destruido al "Vanguardia" [un Crucero Ligero clase Intrépido] y han inutilizado al "Indómita Arrogancia" [un Crucero clase Lunar]. Este desatracó con los reactores al 75% de su capacidad operacional total. Estamos trabados en fuego cruzado de corto alcance con un escuadrón de escoltas renegados que han inutilizado nuestras baterías de estribor y han destruido nuestos tubos de torpedos.<br />
Incendios en las galerías del cuadrante de babor: los mamparos de emergencia se han tenido que bajar. Las bajas estimadas se aproximan a 5,000 o más, la mayoría artilleros de las baterías de estribor. Intentamos salir del fuego cruzado para evitar que un Clase Aniquilación penetre en el pozo gravitatorio de Halemnet. Transferida toda la energía disponible de los motores a las armas para acabar con él. Ha llegado la hora de visitar la capilla y rezar por la protección del Emperador."</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Por fortuna para la tripulación del "Almirante Drake" y para la de muchas otras naves, las flotas del Caos no estaban especialmente dispuestas a un combate largo y preferían atacar y retirarse. Con esta estrategia, pretendían que la Flota Imperial sufriera grandes pérdidas: que muchas de sus naves de línea quedasen destruidas o necesitasen meses de reparaciones y modificaciones.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Defensa de Orar</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Sin embargo, las flotas del Caos no consiguieron la victoria total. En algunas batallas, los traidores sufrieron serios reveses; el mayor de ellos durante la defensa del Mundo Colmena de Orar. Cuando una de las muchas flotas de guerra del Caos, al mando del vil Señor de la Guerra Arkham el Maléfico, emboscó al grupo de batalla imperial estacionado en Orar, por una vez no se encontraron con un enemigo sorprendido e indefenso.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Incapaces de abortar el ataque, las naves del Caos se dirigieron directamente a nuestras cortinas de torpedos, nuestro fuego artillero y los disparos de las lanzas de las defensas orbitales de Orar. Nuestro cañón nova impactó de lleno a la nave renegada "Desalmado del Caos" borrándola de la existencia con una enorme explosión de gas y escombros. Esta noche, ración doble para los artilleros.<br />
Cuando nos acercamos a la matanza, el resto de naves del Caos habían abandonado la nave destruida a su suerte e intentaban escapar. Con un auténtico torrente de proyectiles atravesando su casco, el Desalmado acabó por autodestruirse al implosionar sus motores de disformidad a causa del constante bombardeo. La nave de Arkham, "El Azote de Muerte", tenía el puente hecho pedazos por una andanada del "Duque de Hierro" y corrían rumores que decían que Arkham era el único que había logrado salir con vida de entre los escombros, protegido de alguna manera por sus Señores Oscuros.<br />
Llamé a nuestra flota de combate para felicitarla por su impecable cumplimiento del deber. Varios de nuestros escuadrones de bombarderos fueron decisivos para convertir el "Cráneo de Muerte" en chatarra. Por desgracia, no pudimos reclamar nuestra parte del botín, puesto que el pecio fue arrastrado por la gravedad de Orar y quedó destruido al entrar en la atmósfera".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Sólo un puñado de escoltas del Caos escaparon ilesos y el Azote de Muerte y su flota fueron perseguidos por los vengativos comandantes imperiales.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Aliados inesperados</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Orar no fue el único revés importante que sufrieron las fuerzas de la Oscuridad durante los primeros compases de la guerra. En otro incidente, una pequeña flota del Caos formada por varias naves de escolta de la clase Infiel e Iconoclasta que se dirigía hacia Denerair, en la Constelación del Cíclope, para una incursión fue atacada por las numerosas bandas de piratas Orkos que había en la región. Se captaron algunas transmisiones entrecortadas entre las naves del Caos que permiten tener una ligera idea de lo que sucedió.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Utilizando su táctica habitual de merodear por un campo de asteroides en busca de alguna víctima incauta, los Orkos se abalanzaron desde su escondite sobre el corazón de la flota del Caos. Incapaces de utilizar su gran maniobrabilidad en medio del campo de asteroides, las nubes de gas y los cúmulos de materia estelar, las naves del Caos fueron aplastadas sin piedad por los Orkos hasta que no quedó ni una sola.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Al oír estas noticias, hay constancia de que el Gran Almirante Imperial Ravensburg dijo: "¡Si no fuera porque se trata de esa maldita escoria pielverde, convertiría a ese Comandante en el Capitán de mi nave insignia!"; aunque este niega haber pronunciado jamás tales palabras. Esta afortunada coincidencia, no obstante, fue muy extraña, pues los pielesverdes continuaron luchando indistintamente tanto contra los invasores como contra el Imperio.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Batalla de la Fortaleza Negra IV</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Los ataques iniciales del Caos fueron dirigidos contra instalaciones importantes, como los Mundos Forja del Adeptus Mechanicus y las bases navales. De las diecisiete bases que había en el Sector Gótico, seis de ellas se encontraban en Fortalezas Negras, tal y como nos explica el Liber Monumenta:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Los arquitectos de las construcciones conocidas como Fortalezas Negras siguen siendo desconocidos. Un análisis exhaustivo de todos sus materiales y métodos de construcción no ha permitido llegar a ninguna conclusión. Los intentos de datación han dado fechas entre 17,000 y 30,00 años de antigüedad. Han permanecido en letargo desde su descubrimiento, que tuvo lugar durante los primeros años del segundo milenio del divino mandato del Emperador. Incluso aunque la mayoría de sus sistemas no funcionan, una Fortaleza Negra es una base naval con un potencial incomparable".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Después de importantes trabajos de reparación y adecuación por parte del Adeptus Mechanicus, el Imperio añadió torretas de defensa y sistemas de armamento primario a las Fortalezas Negras; que se convirtieron en unas instalaciones defensivas que rivalizaban incluso con las del Alto Mando de la Flota en Puerto Maw.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Esto iba a cambiar en el Sistema Rebo, donde la base naval Fortaleza Negra IV orbitaba alrededor del quinto planeta del sistema. Una flota del Caos, probablemente comandada por Abaddon en persona, atacó Rebo V. Las naves Imperiales de la estación presentaron una feroz defensa, pero fueron desbordadas por el tamaño de la flota a la que se enfrentaban. Veinte naves de línea, incluidos dos Acorazados clase Saqueador y una docena de navíos de escolta, atravesaron las defensas exteriores de Rebo y atacaron la Fortaleza Negra IV.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La batalla duró poco y fue una masacre. En cuanto la flota del Caos estuvo a tiro de la Fortaleza Negra, los sistemas de energía de esta última se apagaron por completo. Con el suministro de energía cortado, las armas no podían disparar, las puertas de acceso a los hangares de las naves de combate no podían abrirse y el personal de a bordo estaba indefenso. Poco después, la siguiente información fue proyectada al espacio por el Astrópata Jefe de la estación: "la Fortaleza Negra IV ha caído en manos de los invasores". No se supo nada más de Rebo y se asumió que no habían quedado supervivientes. Este iba a ser el primero de una serie de golpes decisivos que trastornaron a las fuerzas imperiales al inicio de la guerra.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La muerte de Savaven</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras Abaddon lanzaba su feroz y sanguinario ataque contra Rebo, nuevas desgracias seguían cayendo sobre los leales defensores del Sector Gótico. En Savaven, un Mundo Cardenalicio de la Eclesiarquía, los escasos sistemas de defensa planetaria poco podían hacer para proteger el planeta frente a un nuevo navío de increíble poder. Apodado simplemente el "Revientaplanetas", esta monolítica nave estaba erizada de baterías de artillería, baterías de lanzas y sistemas de lanzamiento de torpedos. Cuando las cañoneras de defensa se retiraron ante su implacable avance, el Revientaplanetas ya había alcanzado la órbita de Savaven. Jeremías Soldagen, comandante de las fuerzas de defensa orbital, registró más adelante los terribles hechos que tuvieron lugar a continuación:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"En el interior de la cavidad central [del Revientaplanetas] pudimos detectar una gran fuente de energía. La energía crepitaba desde varios puntos del casco. Entonces, con una explosión que borró la estrella del sistema de nuestros monitores, abrió fuego. El chorro de energía duró, al menos, media hora. ¡Sabe el Emperador cómo pudo haber generado tanta energía! Nos comunicamos con los sistemas planetarios de vigilancia para comprobar qué había pasado en la superficie. El rayo había perforado miles de kilómetros de corteza planetaria y se había abierto paso hasta llegar al núcleo del planeta. Cuando el ataque finalizó, el magma manó por aquella herida del tamaño de un continente destruyendo Savaven desde el interior. Los mares hirvieron hacia los cielos, los casquetes polares se derritieron y continentes enteros se hundieron bajo las ondas de choque. Al haber recibido un impacto de tales dimensiones, Savaven se salió de su órbita natural y giró sobre su eje. Supongo que no quedaba nadie vivo; además, si quedase alguien, no le quedaría demasiado tiempo de vida. Como cuando aprietas un paquete de raciones con el puño, Savaven se dobló sobre sí mismo y luego se rompió en miles de fragmentos. Ahora allí hay un campo de asteroides realmente denso por el que resulta imposible navegar. Había catorce billones de personas viviendo en Savaven. Catorce billones de muertos en una hora".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Soldagen y el resto de supervivientes iban a sufrir pesadillas realmente traumáticas y depresiones por culpa de lo que habían visto. Tanto fue así que, tres meses después, todos ellos acabaron con sus vidas en un suicidio colectivo. El efecto de ese ataque en la moral imperial fue devastador. Todos habían oído hablar del Exterminatus con torpedos de fusión, de las bombas víricas y de los aceleradores de masa; pero saber que el enemigo tenía la tecnología para destruir un planeta entero... no sólo toda la vida que pudiera albergar, sino el planeta entero, aquello debía de ser el pensamiento más estremecedor que cualquier tripulante naval podría sufrir. En cuanto la Flota Imperial tuvo noticias de lo sucedido, el Inquisidor Horst se preguntó si ese era el poder que proporcionaba la posesión de la Mano de la Oscuridad y del Ojo de la Noche. Si fuera algo más, tal vez estaban a punto de llegar noticias aún peores.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Problemas con los Eldar</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Un problema constante para el Gran Almirante Imperial Ravensburg era la presencia de un gran número de Eldar en el sector que hacían rápidas incursiones desde lugares ocultos de la Nebulosa del Grial Negro. La creencia general es que incluso un Mundo Astronave Eldar se encontraba en el Sector Gótico durante la guerra, aunque no se confirmaron avistamientos ni se pudo determinar jamás su posición.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Entre las fuerzas piratas que asolaban el Imperio, la fuerza llamada "los Ejecutores" se volvió cada vez más activa a medida que avanzaba la Guerra Gótica; hasta el punto de que sus saqueos y ataques aumentaron de tres en el año imperial 143.M41 a ocho en el 147.M41. Incapaz de seguir a las sofisticadas naves eldar hasta su base, y con la firme sospecha de que estaban conectadas de algún modo con el esquivo Mundo Astronave, Ravensburg poco podía hacer para defenderse de los alienígenas y dependía de que cada comandante de grupo de batalla actuara del mejor modo posible contra esos escurridizos adversarios.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Los Eldars no eran los únicos que atentaban contra los transportes y mercantes del Imperio. Bandas de piratas humanos, renegados del Ojo del Terror e incluso navíos de otras razas alienígenas aumentaron su actividad. Denominadas Jaurías de Lobos por los oficiales navales que las perseguían, estas bandas de ladrones a bordo de pequeñas naves cazaban las naves y convoyes de cualquier bando sin hacer distinciones. El Almirante Koburn, de la Segunda División Acorazada, anotó amargamente:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Si se tratara de una confrontación directa, ellos no serían rival para nuestras armas. Pero [los piratas] son astutos y nunca se arriesgan a una batalla abierta si pueden evitarlo. Las jaurías muerden los talones de nuestros convoyes: capturan un transporte aislado aquí, un navío mercante allá... Su táctica favorita es merodear entre los campos de asteroides o bien operar desde lunas desiertas, donde son casi indetectables y muy difíciles de eliminar. He oído, incluso, que hay una banda que atraca sus naves en una estación del sistema Fullarn situada en la atmósfera exterior de un gigante de gas. Cada mes llegan informes de sus ataques, pero no podemos destinar más naves de línea a escoltar los convoyes".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Flota Imperial luchaba en dos frentes a la vez: contra las flotas del Caos por un lado y contra los piratas Orkos, Humanos y Eldars (que habían sido una amenaza constante para las naves imperiales antes incluso de la Guerra Gótica) por el otro. Las fuerzas imperiales luchaban a la defensiva en todos los frentes y eran aniquiladas mundo por mundo, sistema por sistema. Las pérdidas eran elevadas y las estaciones orbitales y puertos espaciales libraban su propia guerra, cada vez más dura, contra la falta de suministros y de mano de obra. La Oscuridad había caído sobre el Sector Gótico y parecía que la luz nunca iba a regresar.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Estación Lukitar</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Con la amenaza del Revientaplanetas de Abaddon rondándoles, muchos mundos imperiales se rindieron sin presentar batalla. Subsector tras subsector, el control Imperial se iba perdiendo y, con ello, un gran número de puertos espaciales y muelles orbitales. El Imperio tuvo que enfrentarse a una cada vez mayor dificultad para reparar sus navíos; dificultad que rallaba lo imposible cuando se trataba de construir una nave nueva. Con sus ataques críticos al inicio de la guerra, el Caos podría haber ganado antes siquiera de que hubiera empezado el auténtico conflicto.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Todavía quedaba alguna esperanza para la Flota Imperial. En una luna desolada, orbitando en torno a un gigante de gas del sistema Lukitar, había una fabrica del Adeptus Mecánicus. Los Tecnosacerdotes investigaban la sabiduría de sus predecesores para descubrir el conocimiento de sistemas de armas más poderosos, motores más eficaces y mejores generadores de escudos. Unas pocas naves imperiales fueron equipadas con estos sistemas mejorados, pero los resultados nunca acabaron de ser plenamente satisfactorios. Una nave podía consumir sólo una determinada cantidad de energía y, si se mejoraba el armamento, sufrían las comunicaciones; si aumentaba la energía de los motores, los generadores de escudo no se podían mantener. La busqueda continuó y cada nuevo desarrollo mejoraba ligeramente el anterior.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Entonces llegaron las naves de Abaddon. El Comodoro Vández, al mando del Escuadrón Rojo 202, formado por cuatro Fragatas clase Sable, se encontraba entre los primeros navíos imperiales que detectaban a Abaddon tras su ataque a la Fortaleza Negra IV.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">2ª Guardia, 19º día de Aphrodael, sistema Lukitar. Los informes de las estaciones de guardia están en orden. Nuestros indicadores han captado una perturbación de magnitud inimaginable. La tripulación susurra, asustada, que se trata del Revientaplanetas; pero la última vez que se avistó fue en Salvador, a 65 años luz. Nos dirigimos hacia la señal a toda máquina para investigar.<br />
9ª Guardia, 19º día de Aphrodael, sistema Lukitar. ¡Aunque lo haya visto con mis propios ojos, no me lo creo! Varias naves de línea de los renegados están entrando en el sistema con una docena de escoltas. ¡Y con ellas una Fortaleza Negra! ¡Que me arranquen los ojos, pero es cierto! Parece diferente, más orgánica; de alguna manera, más viva, si es que tal cosa es posible. Nuestros sistemas de detección han captado varios tipos de armamento que no son de fabricación imperial. Pero, ¿cómo habrán conseguido despertar a la bestia? Por la sangre del Emperador, están acumulando energía para disparar, incluso desde esta distancia...<br />
3ª Guardia, 1º día de Sanacleus, Inmaterium. Hemos dejado atrás todo lo que queda de la estación Lukitar. La Fortaleza Negra capturada parece inexpugnable a nuestras armas; por lo menos, para las de los pocos que pudieron abrirse paso hasta ella. Tiene armas de un tipo que jamás había visto antes, ni siquiera en nuestras luchas contra los piratas eldars o cuando perseguíamos a los incursores de los Fra´al en Bhein Morr. La Fortaleza, con todo su armamento, ha convertido la estación de Lukitar en escombros en tan sólo unos minutos. Sólo hay un salto de siete años luz desde aquí hasta Brinaga, el lugar donde está estacionada la Fortaleza Negra VI. Viajamos a toda máquina hacia Brinaga para avisarles del ataque, ya que creo que los renegados intentarán capturar otra Fortaleza Negra. Ruego al Emperador que podamos detenerlos.</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Incluso con el aviso de Vández, había muy pocas naves disponibles para la defensa de la Fortaleza Negra VI. Tal y como sucedió en la captura de la primera Fortaleza, los seguidores del Caos disponían de algún medio para controlar las Fortalezas Negras a distancia, ya que eran capaces de apagar sus sistemas de suministro de energía y convertirlas en una trampa mortal para las decenas de miles de hombres que servían a bordo. El sistema Brinaga cayó en manos de Abaddon cuatro meses después del ataque a Lukitar.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Un Poder Inconmensurable</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras el Gran Almirante Imperial Ravensburg reflexionaba sobre los múltiples problemas militares y logísticos a los que se enfrentaba su aislado sector, recibió la visita del Inquisidor Horst. No ha quedado ninguna constancia de lo que trataron, pero se cree que el Inquisidor explicó a Ravensburg lo que sabía de la Mano de la Oscuridad y del Ojo de la Noche. Se formuló un plan para intentar recapturar las Fortalezas Negras mediante la astucia en lugar de mediante un ataque directo.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">No obstante, antes de que este plan consiguiera algún resultado visible, llegaron noticias de otro asalto de la flota de Abaddon; esta vez contra la Fortaleza Negra I, en el sistema Fularis. El cuaderno de bitácora del Teniente Primero Elías Borja, del "Vengador", fue recuperado de entre los restos de la nave, que flotaban hacia la estrella Fularis:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Hoy estamos de suerte. [La flota de Abaddon] ha atacado desde el otro extremo de Fularis II, lo que significa que tendrá que enfrentarse a los sistemas de defensa orbital y planetaria para capturar la Fortaleza Negra I. Acabamos de mejorar nuestras armas en Fularis II justo para casos como este; así que dudo seriamente que, incluso con sus dos Fortalezas, el enemigo pueda sobrevivir".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El optimismo prematuro de Borja iba a desmoronarse crudamente:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Las dos Fortalezas Negras han rodeado la estación a cinco mil leguas de distancia entre ellas y a unas setenta y cinco mil leguas de Fularis II, justo fuera del alcance de las armas, salvo los lanzatorpedos, de las plataformas de defensa orbital. Estamos detectando una gran acumulación de energía en ambas Fortalezas. El Tecnosacerdote Flavix nos ha dicho que hay algún tipo de intercambio de energía entre ellas. ¡Por los dientes del Emperador, ahora la puedo ver con mis propios ojos!: es una columna de luz incandescente, cada vez más brillante, que une ambas fortalezas. La energía sigue aumentando y el rayo es cada vez más visible. El maldito astrópata está gritando, chilla algo de una brecha en el espacio disforme. ¿Qué tipo de diabólico truco estarán intentando...? ¡Oh, en nombre del...!".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Otras evidencias recuperadas apuntan hacia la hipótesis de que un rayo de energía acabara con Fularis II. El Vengador quedó dentro de la trayectoria del rayo: sus escudos quedaron instantáneamente sobrecargados y el casco exterior quedó vaporizado cuando la onda de energía atravesó la nave. Más tarde, se descubrió que Fularis II tenía la atmósfera desgarrada y que su superficie había sido perforada hasta crear una enorme llanura rocosa. No había señal alguna de la Fortaleza Negra I.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Matanza entre las estrellas</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Desde la Sima del Tiburón Martillo hasta la Nebulosa del Cíclope, las naves imperiales lucharon desesperadamente para contener a las naves del Caos que habían entrado en el Sector Gótico. En algunas áreas, las fuerzas del Emperador cedían espacio debido a la ferocidad de sus adversarios; mientras que en otras regiones, protegidas por comandantes de grupos de batalla más diestros o experimentados, contuvieron el ímpetu inicial del ataque del Caos. Es imposible detallar exactamente los vaivenes de la guerra, pues muchos mundos cambiaron de manos cuatro, cinco y hasta seis veces durante el periodo más encarnizado de la lucha. En el año 147.M41, el subsector de las Lísadas fue totalmente arrasado y llegaron naves del Caos procedentes de una docena de sistemas adyacentes para sitiar Puerto Maw. Sin embargo, en el Subsector Cíclope, los Orcos ofrecieron una dura resistencia a los navíos del Caos; además, desde algunas bases que resistían en el Canal Quinrox, la flota Imperial lanzó muchos contraataques que hicieron retroceder a las dispersas naves del Caos durante meses hasta obligarlas a centrar su atención en cualquier otro punto.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras los renegados y la Flota Imperial combatían en las estrellas, los ataques de los piratas orkos, eldars y humanos se multiplicaron. Con el ojo del Imperio centrado en otro punto, tales bandidos tenían, prácticamente, vía libre. Convoyes enteros eran capturados, las ciudades eran saqueadas por los incursores piratas y, en docenas de mundos, millones de personas morían de hambre y enfermedades. Los pocos convoyes que conseguían llegar a su destino sanos y salvos a menudo se encontraban con una cadena de naves de guerra del enemigo que bloqueaba el acceso de toda nave y establecía un dominio asfixiante sobre los mundos sitiados. En el Mundo Colmena de Stranivar, tres ciudades enjambre habitadas por cien billones de almas se vieron sacudidas por revueltas debidas a la falta de agua potable. Sin suministros, los propios centros de reciclaje y depuración del planeta no podían bombear agua limpia y cuatro quintas partes de la población murieron de deshidratación antes de que el siguiente convoy lograra burlar el bloqueo del Caos. Los muelles y puertos espaciales solían quedarse cortos de suministros y las naves en reparación a menudo eran enviadas a la batalla con meros parches y los cargadores medio vacíos.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El Puerto de los Piratas</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mientras las fuerzas del Almirante Ravensburg aguantaban como podían contra los Señores de la Guerra del Caos, la Flota Imperial hizo progresos significativos contra otro peligroso rival. Una dura confederación de casi dos docenas de bandas piratas se había congregado en el Canal Quinrox. Con más de 50 navíos del tamaño de naves de escolta, un crucero clase Gótico robado y dos Cruceros clase Lunar secuestrados, los merodeadores se habían convertido en una seria amenaza para la seguridad de la navegación por el subsector. El Almirante Imperial Ravensburg, incapaz de centrar su atención en otra cosa que no fuera la arrolladora incursión del Caos, ordenó al Almirante Mourndark que se ocupara de los piratas como mejor le pareciera.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Mourndark envió algunas naves de diferentes grupos de batalla al sector, incluídas el "Espada de Orión", "El Devastador", el "Uziel", el "Firmeza" y el temible "Cypra Probatii". Junto con estas naves de línea, Mourndark también tomó el mando del 24º Escuadrón de Destructores "Viudas Negras", el 1º Grupo de Fragatas "Águilas" y las Fragatas clase Sable de la Flotilla de Patrulla del sistema Yunque 206. Con un gran convoy de transportes vacíos como cebo, Mourndark provocó a los piratas para que atacasen. Cuando las naves Imperiales contraatacaron, Mourndark ordenó que se dejara escapar al menos a uno de los renegados. Con ayuda de su Navegante Principal, Absalom Draal, Mourndark y su flota pudieron seguir a los piratas supervivientes hasta su refugio en el sistema Costa Barbarus. Confiados en la certeza de que estaban seguros en su plaza fuerte, los piratas habían dado poca importancia a su defensa. El ataque Imperial llegó totalmente por sorpresa, tal y como concluía el informe que Mourndark elaboró para el Almirante Ravensburg tras la batalla:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Caímos sobre ellos como perros sobre su presa. Intentaron escurrirse en sus agujeros, pero mis escoltas estaban preparados para eso. El propio Cypra Probatii destruyó quince naves y sus pérdidas totales deben haber sido de más de treinta naves. Muchos huyeron a la superficie de Barbarus III creyendo que estarían a salvo de nuestras armas. ¡Qué equivocados estaban! Utilizando torpedos de plasma modificados por el Magos Urilun del Adeptus Mechanicus, incendiamos la atmósfera del planeta casi desierto y los freímos. Sólo tres navíos surgieron de la deflagración pidiendo clemencia. ¡Nuestras armas les enseñaron cuál es la clemencia que da el Emperador!"</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Con tantos piratas eliminados de un solo golpe, Ravensburg pudo concentrar sus fuerzas de nuevo en su lucha contra las flotas del Caos.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Batalla de Getsemaní</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Como sabía que aunque las naves del Caos eran muy superiores en número total estaban divididas en flotas menores, el Gran Almirante Ravensburg esperaba poder destruir a los renegados si conseguía llevar el grueso de la Flota de Batalla Gótica contra las flotas del Caos una por una. Este era un plan muy arriesgado, ya que concentrar las fuerzas de la Flota en un punto significaba debilitar los convoyes de escolta, las patrullas de sistema y los escuadrones antipiratería. Ravensburg expuso todos estos puntos en una misiva al Inquisidor Horst en la que, además, decía:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Estos son tiempos problemáticos que requieren una acción directa. Si no actuamos con firmeza y con plena confianza en el Emperador, seremos derrotados en diez años y habremos rendido el sector entero a nuestros enemigos. No se trata sólo de eliminar de un plumazo todos los navíos del Caos. Enviaremos el siguiente mensaje tanto a las flotas del Caos como a las del Imperio: el Imperio nunca se rinde sin luchar".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Tras numerosas salidas en falso y ataques abortados, Ravensburg vio su primera oportunidad real a mediados del año 151.M41; cuando los navíos de exploración informaron de que una flota del Caos se movía en masa en dirección al sistema Getsemaní. Ravensburg tomó personalmente el mando de la flota a bordo del "Derecho Divino" y ordenó que se fuera tras ellos a la máxima velocidad posible. Con diecisiete naves de línea incluidos dos acorazados y dos cruceros de batalla y veinte naves de escolta bajo su mando, Ravensburg persiguió a la flota enemiga hasta la región de Getsemaní. De repente, al darse cuenta de sus intenciones, las fuerzas del Caos pusieron otra vez rumbo al exterior del sistema con la intención de alejarse lo bastante de la estrella como para intentar un salto disforme. Ravensburg envió las naves más rápidas de la flota a perseguirlos e inició una cacería feroz de una semana o más de duración. Lo siguiente que ocurrió fue registrado en las memorias del Capitán Blythe, del "Guardián":</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Mientras perseguíamos a nuestro rival, llegaron señales de otra flota enemiga en ruta de intercepción. ¡Habíamos caído en una trampa! Reforzada por una docena de naves, la flota del Caos se giró hacia nosotros y todo lo que pudimos hacer fue intentar esquivar el grueso del enemigo. Aun así, perdimos tres destructores y cuatro fragatas en una serie de pequeñas escaramuzas. Las pérdidas del enemigo fueron cinco escoltas como mínimo, tal vez tantas como diez o más en total. Con todas nuestras grandes armas al mando del Almirante Ravensburg, poco podíamos hacer salvo corrrer. ¡Los cazadores habían sido cazados!".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Blythe y su grupo de batalla regresaron junto a la flota principal de Ravensburg; pero, incluso con las naves de línea de Ravensburg, las fuerzas imperiales seguían siendo ampliamente superadas en número. Durante tres días, las dos flotas dieron círculos y se esquivaron mutuamente por todo el sistema: ninguno de los comandantes estaba preparado para enviar el grueso de sus naves contra un enemigo cuya posición exacta desconocía. Tres semanas después de llegar al sistema, la flota de Ravensburg y las naves del Caos se enfrentaron. Seis Fragatas clase Tormenta localizaron la flota del Caos cerca de Getsemaní II y utilizan los diversos cúmulos de materia estelar para evitar ser, a su vez, detectados. Al ver la oportunidad, el Gran Almirante Ravensburg movió su flota entera para atacar. Los Destructores clase Cobra de Ravensburg lanzaron varias salvas de torpedos a distancia extrema. Aunque no tenían muchas esperanzas de infligir daño alguno, los ataques con torpedos forzaron a las tropas del Caos a alterar su movimiento de forma que ahora se dirigían hacia las naves de línea del Imperio. El Teniente de Navío Martyrn, a bordo del Derecho Divino, relata cómo sucedieron los acontecimientos de aquella noche:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Fuimos conducidos a un choque directo con nuestro enemigo. Las naves del Caos devolvieron torpemente nuestro intercambio de fuego. Nuestras oleadas de naves de combate aullaron entre su flota: algunas fallaron y otras consiguieron impactos críticos que abrieron grandes agujeros con las explosiones. Con nuestros escudos deflectores delanteros y el casco de proa reforzados, su fuego de respuesta causó pocos daños. Nuestros escoltas mantuvieron cuidadosamente al enemigo agrupado en una masa compacta mientras atravesábamos su línea de batalla. La nave se agitaba cuando disparábamos andanadas simultáneas por ambas bordas. Entonces Ravensburg dio orden de fuego a discreción. Las estrellas no eran favorables al enemigo: difícilmente podíamos fallar a esa distancia".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La flota Imperial destrozó a sus adversarios al inutilizar cuatro naves de línea y destruir once escoltas en la pasada inicial. En lugar de girarse y luchar, lo que probablemente le hubiera dado la victoria, el Señor de la Guerra del Caos ordenó a su flota que siguiera la ruta prefijada en un intento de escapar.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El ataque de Los Ejecutores</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Parecía como si la flota del Caos fuera a escapar de la justicia de nuevo, pues las rápidas naves de los renegados aceleraron alejándose de las naves perseguidoras de Ravensburg. Pero mientras el enemigo se alejaba, la tragedia parecía crecer por momentos, tal y como muestra esta entrada del Capitán Drew, del "Firmeza":</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Atacaron sin avisar. En un instante, la pantalla estaba vacía y, al instante siguiente, una auténtica armada de naves eldars había aparecido frente a la flota del Caos. Al reconocer los colores de los Ejecutores entre los navíos, temimos por nuestras vidas. No obstante, mientras intentábamos cambiar de rumbo hacia una nueva dirección, nuestros temores se tornaron en una felicidad alelada. ¡Los Eldars atacaban al enemigo, no a nosotros! Recuerdo los gritos de júbilo de todo el puente cuando una andanada de disparos de lanzas atravesó uno de los acorazados arrojando pedazos del casco e incendiando los puentes de las baterías superiores".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Atrapadas entre los Eldar y la flota de Ravensburg, las naves del Caos fueron aniquiladas; aunque una docena más de naves del Emperador quedaron inutilizadas o destruidas antes de conseguir la victoria final. Por qué los Eldars decidieron apoyar la causa Imperial es algo que nunca se supo; aunque se cree comunmente que al final tuvieron noticias de la captura de las Fortalezas Negras por parte de Abaddon y habían visto en la alianza la única forma de sobrevivir.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Cuando las noticias de la gran victoria en la Batalla de Getsemaní se difundieron entre la flota, pareció que no dejaban de llegar buenas noticias. En los últimos meses del año 151.M41 las tormentas de disformidad que habían aislado el Sector Gótico empezaron a remitir y varias naves de las flotas de batalla vecinas llegaron para reforzar las maltrechas flotas del Almirante Ravensburg. Las barcazas y cruceros de ataque de varios Capítulos de Marines Espaciales aportaron tropas de refresco de elite a la lucha. La sólida defensa del Imperio, aunque rota en algunos puntos, había evitado que la victoria del Caos fuera fácil y completa; y, con ayuda de las naves de algunos sectores cercanos, los sirvientes del Emperador ya podían iniciar la contraofensiva.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La destrucción de Tarantis</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">De la misma manera que Ravensburg nunca fue totalmente vencido, parecer ser que Abaddon era plenamente capaz de no perder el control de lo que había ganado. Con dos, posiblemente tres, Fortalezas Negras en su poder, Abaddon era la mayor amenaza para los mundos imperiales del Sector Gótico. El grado de amenaza que representaba no fue realmente asumido hasta el ataque al sistema de Tarantis. Situado en los límites del Sector Gótico, Tarantis era un punto de encuentro para naves que entraran o salieran de la región desde el Sector Tamahl; y fue allí donde Abaddon intentó contener el flujo de refuerzos que llegaba.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Su flota principal, acompañada de las tres Fortalezas Negras, acabó con las pocas naves imperiales que encontró al salir de la disformidad y se acercó rápidamente a Tarantis. Los cruceros y acorazados de la armada del Caos abrieron un agujero en las defensas imperiales para que las Fortalezas Negras pudieran pasar a través de ellas. Varios planetas quedaron destruidos y murieron incontables millones de hombres del personal de la flota y de la Guardia Imperial, así como un número inconcebiblemente alto de inocentes, cuando las dos poderosas flotas se enfrentaron. Pero lo que pasó después iba a eclipsar totalmente todos los horrores de la guerra conocidos hasta la fecha.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Combinando sus energías del mismo modo que en Fularis, las Fortalezas Negras lanzaron una gigantesca onda de energía hacia la estrella Tarantis. Una vez cumplido su objetivo, las naves del Caos iniciaron una retirada organizada y saltaron una vez más al espacio disforme.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Durante un mes entero, la estrella Tarantis hirvió y rugió. Tormentas torturadas recorrieron su superficie y su corona se expandió hasta engullir los dos mundos más cercanos. Todos los que pudieron abandonaron el sistema, pero evacuar a toda la población de tres mundos era una misión imposible. Cuatro semanas después del ataque de Abaddon, la estrella Tarantis se convirtió en una supernova y lo destruyó todo en varios miles de billones de kilómetros a la redonda con una explosión de gas y plasma. Tarantis, un sistema estelar completo, ya no existía; y Abaddon tenía el poder de desatar aquella destrucción allí donde quisiera.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La trampa está preparada</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">El Gran Almirante Ravensburg creía firmemente que Abaddon intentaría capturar las tres Fortalezas Negras restantes, pero no tenía ni idea de cuál iba a atacar el Señor de la Guerra en primer lugar. La caza continuó durante seis meses en los que las naves Imperiales y Eldars patrullaron por extensos sistemas en un intento desesperado de localizar a Abaddon y sus terroríficas armas. Entonces las fuerzas opuestas al Caos obtuvieron un gran éxito: los Eldars habían localizado la flota de Abaddon en las Lísadas Inferiores y estaban en disposición de utilizar sus sofisticadas naves para perseguirla a través de la disformidad.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Dada su ruta, estaba claro que el Señor de la Guerra se preparaba para lanzar un ataque contra Schindlegeist, donde la Fortaleza Negra V flotaba en las profundidades del espacio. Dejando atrás un reducido contingente de navíos por si se tenían que ocupar de otras flotas del Caos, Ravensburg y los Eldars aceleraron para alcanzar Schindlegeist antes que Abaddon. Utilizando antiguos portales de disformidad que les enseñaron los Eldars, los Almirantes Imperiales consiguieron atravesar el sector a toda velocidad y llegar a la zona cinco días antes de que lo hiciese Abaddon. Con un flujo de información constante relativo a las acciones de Abaddon, las naves Imperiales y Eldars permanecieron a la espera.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Superados numéricamente y cogidos por sorpresa, poco podían hacer los capitanes de las naves traidoras salvo morir luchando. Las dos poderosas flotas combatieron durante tres días y se produjo un número aterrador de bajas en ambos bandos. Pero, pese a toda su ferocidad, las naves del Caos no podían igualar las fuerzas reunidas contra ellas. Cuando el tercer día de lucha llegó a su sangriento fin, Abaddon rompió de nuevo el cerco imperial y, junto con las Fortalezas Negras, puso rumbo a la estrella. Ravensburg ordenó a todas las naves disponibles que lo interceptasen, aunque sabía que poco se podía hacer para detener a aquellas monstruosidades. Sólo el "Llama Purificadora" estaba lo suficientemente cerca como para disparar, pero las armas del crucero de batalla tenían escaso efecto en las enormes estaciones.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Las Fortalezas Negras empezaron a acumular energía para su ataque cataclísmico y, de nuevo, se unieron sus poderosos rayos de energía. Viendo una sola oportunidad, el Capitán Abridal redirigió toda la energía a los escudos del Llama Purificadora y lo dirigió hacia el centro de las convergentes ondas de energía. La nave fue destruida casi al instante, dividida en sus átomos originales. No obstante, la explosión había agotado la energía de las Fortalezas y, como Abridal supuso, les llevaría bastante tiempo acumular la energía necesaria para otro ataque. Por fortuna, el tiempo era algo que se le había agotado a Abaddon.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Derrota de Abaddon</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Con sus sistemas de energía agotados, poca cosa podían hacer las Fortalezas Negras. Abaddon consiguió escapar a la disformidad con dos de ellas después de una larga persecución por los límites del sistema Schindlegeist con un salto al espacio disforme peligrosamente cerca del pozo gravitacional. La flota imperial se acercó a la tercera y utilizó toda su potencia de fuego contra ella, aunque sin demasiados resultados. Finalmente, dos cruceros de asalto del Capítulo de Marines Espaciales de los Ángeles Redentores junto con naves de asalto del "Derecho Divino", abordaron la aislada Fortaleza Negra en un intento de recapturarla. El Cabo Goldwyn formaba parte de la cuadrilla encargada del abordaje y más tarde informó a sus superiores:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"Nos quedamos con la boca abierta al no encontrar ningún tripulante a bordo de la Fortaleza Negra. No hubo oposición alguna a nuestro abordaje y, cuando entré, me encontré con una base totalmente irreconocible respecto a aquella en la que me había entrenado. Las propias paredes parpadeaban llenas de energía y se habían convertido en una superficie negra profusamente ribeteada: algo completamente opuesto a los pasillos y habitaciones pintados de blanco desnudo que había llamado hogar hace seis años. No quedaba ni rastro de todas las modificaciones hechas por los Tecnosacerdotes, como si nuestra intrusión hubiera sido totalmente borrada de la estación. Estuvimos a bordo durante, tal vez, una hora, cuando, de repente, un silbido de tono agudo llenó el aire y los muros se volvieron de color rojizo. Un sentimiento de pánico llenó nuestros corazones y volvimos corriendo a los Tiburones [las naves de asalto]. Llegamos justo a tiempo; ya que, ni un segundo después de que hubiéramos abandonado la Fortaleza, esta empezó a resquebrajarse y a romperse lentamente en miles de fragmentos. Debería haber sido un momento feliz ver a nuestro enemigo destruido; pero, aunque no puedo explicar exactamente el por qué, mi corazón se llenó de tristeza y no pude evitar sentir que había desaparecido algo magnífico".</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Aproximadamente al mismo tiempo que la Fortaleza Negra se autodestruía, las Fortalezas restantes del Sector Gótico hicieron lo mismo. Nadie sabe si las Fortalezas controladas por Abaddon se autodestruyeron de manera similar. Existen rumores que dicen haber visto al Señor de la Guerra del Caos tanto con estos antiguos artefactos de destrucción como sin ellos. Cómo o por qué las Fortalezas Negras se autodestruyeron sigue siendo un misterio, pero un informe del Inquisidor Horst al Almirante Ravensburg dice lo siguiente:</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<blockquote style="border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 5px; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">"¿Quién puede decir lo que habría sido capaz de hacer Abaddon con las seis? Existen algunas cosas demasiado peligrosas para permitir que existan y alguien, o algo, decidió que las Fortalezas Negras formaban parte de esa categoría…".</span></i></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">La Erradicación</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Varios de los Señores de la Guerra del Caos siguieron a Abaddon hacia el Ojo del Terror para alimentar su odio y su amargura hasta que llegase otra oportunidad de atacar. Cuatro grupos de batalla, cada uno formado por varias docenas de naves de línea y escoltas, persiguieron y destruyeron sistemáticamente a aquellos que se quedaron, erradicándolos uno por uno. En el subsector de Puerto Maw se sucedieron durante dos años las titánicas batallas entre el segundo grupo de batalla de cruceros del Almirante Storn y la flota de guerra de Heinrich Bale debido a que las naves del Caos se movían de un sistema a otro, volvían a la contienda cuando tenían las oportunidades a favor y huían antes de sentir la justa ira del Emperador. La Batalla del Canal Quinrox reclamó más vidas aún, pues navíos del Caos solitarios efectuaban rápidos ataques entre la chatarra acumulada que, ocasionalmente, destruían el crucero o la nave de escolta enviado para cazarlos.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Aunque las batallas en las estrellas estaban llegando a su fin, hicieron falta más de ocho años para reconquistar los mundos que habían sido capturados por las fuerzas del Caos. Muchos de ellos habían sido arrasados sin concesiones y su población entera había sido esclavizada o sacrificada en nombre de los Dioses Oscuros. Las tierras estabas yermas debido a la guerra. Lentamente, pero con firmeza, la Guardia Imperial fue purificando aquellos planetas de la mancha del Caos. Los Misioneros y Confesores de la Eclesiarquía se encargaron de restaurar la fe en el Emperador y la Inquisición de perseguir a aquellos que habían colaborado con los seguidores de los Dioses Oscuros. De todas maneras, la auténtica lucha todavía no ha terminado. Aún hay mundos dentro de la Nebulosa del Grial Negro que siguen aguardando el momento en que las flotas del Emperador les liberen de su tormento. Aún hay naves del Caos dispersas entre las estrellas de la Sima del Tiburón Martillo y de la Constelación del Cíclope esperando una oportunidad para atacar de nuevo.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">A medida que más y más naves de los seguidores del Caos abandonaban la galaxia o eran destruidas, Ravensburg ordenó que dos de sus grandes grupos de batalla se concentraran en los piratas que habían ganado poder durante la guerra. Igual que con las tropas del Caos, su eliminación se llevó a cabo de manera paulatina. Muchas de las bandas huyeron para buscar santuario en sistemas estelares olvidados y en campos de asteroides no cartografiados. Los Orkos de la Constelación del Cíclope fueron totalmente exterminados, expulsados de los mundos en los que habían esclavizado a millones de humanos. Fueron aplastados en todo sistema estelar donde sus rudimentarias naves hubiesen atentado contra la Flota Imperial.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Veinte años de guerra habían dejado cicatrices profundas. Llevaría siglos de sangre, sudor y trabajo reparar todo el daño, tanto físico como espiritual, que habían causado Abaddon y sus hordas.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><br />
<h1 style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 16px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Las Recompensas de la Victoria</span></h1><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Para la Flota Imperial, y para la Flota de Batalla Gótica en particular, el coste había sido alto tanto en vidas humanas como en número de naves. Se habían hecho grandes sacrificios y grandes héroes habían aceptado el desafío. Gracias a la determinación, el coraje y la lealtad de cada hombre de la flota se había ganado la guerra.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">Los Altos Señores de Terra reconocieron los esfuerzos de toda la flota del sector y el nombre de cada tripulante que sirvió en la guerra, desde el Gran Almirante Imperial Ravensburg hasta el tripulante menos importante del mercante más pequeño, fue grabado en un monolito, especialmente construido a tal efecto, de diez veces la altura de un hombre situado en las Estancias de los Héroes en el propio Palacio Imperial. El Inquisidor Horst desapareció para cumplir su misión sagrada dondequiera que la encontrase. Se rumorea que pasó el resto de su vida cazando a Abaddon, intentando descubrir qué había sido de las Fortalezas Negras con las que podría haber escapado. Del éxito de esta misión autoimpuesta no ha quedado ningún informe y Horst no ha sido visto desde el final de la Guerra Gótica.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;"><br />
</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">A lo largo de estos tiempos oscuros, el Sector Gótico ha sobrevivido y la vida volverá algún día a la normalidad para los bravos hombres de la Flota Imperial: las batallas contra los piratas eldars, la búsqueda constante de contrabandistas traidores, la persecución de herejes y rebeldes y otros miles de tareas que hacen que la Humanidad deba a la Flota Imperial un agra</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000;">decimiento eterno.</span></span>Palathinushttp://www.blogger.com/profile/16400143393743153269noreply@blogger.com0