GHOST IN THE SHELL: INNOCENCE

Avui m'agradaria parlar de la que, segons la meva opinió, és l'obra mestra de Mamoru Oshii. Nou anys després de la primera pel lícula de la saga, Mamoru Oshii reprèn la trama iniciada per aquesta, amb la mateixa ambientació Cyberpunk. En declaracions de Mamoru Oshii, aquesta segona entrega conclou l'univers de Ghost in the Shell mostrat en les pel.lícules, negant la seva participació en una tercera part, però sense deixar de col.laborar estretament aportant idees i referències per a la sèrie Ghost in the Shell: Stand Alone Complex . Segons explicà Mamoru Oshii, Innocence no va ser creada com una seqüela o continuació de Ghost in the Shell, pel que no ha de ser avaluada com a tal, per tant és més aviat una història situada en el mateix univers.

La banda sonora original corre de nou a càrrec del compositor Kenji Kawaii. Mamoru va parlar amb Kenji perquè la banda sonora no fos sinó una prolongació de la mateixa que en la primera pel lícula. D'aquesta manera Kawaii va tornar a comptar amb el cor que va donar la veu als acords del compositor, ampliat aquesta vegada de les 3 veus originals a més de 70 coristes que van expandir la versatilitat d'aquesta composició.

Una autèntica obra mestra, tant visualment com a nivell argumental i filosòfic, i un dels grans clàssics de l'anime de totes les èpoques.

Revolucions aràbigues

Avui em ve de gust parlar als pocs seguidors (o cap) del meu blog sobre tema més candent en l'actualitat mundial. Donats els recents canvis en l'atmosfera regnant al món, ningú s'ha de sorprendre al veure les revoltes, per dir-ne d'alguna manera, que es produeixen al món àrab. El poder d'Internet canvia a tots aquells que fins ara no tenien veu en gent que a través de la xarxa pot manifestar les seves opinions i expressar el seu rebuig als règims totalitaris que els governen. Els casos de Tunísia i Egipte, finalitzats amb una victòria bastant clara dels manifestants pacífics, podria ser l'inici de la caiguda de molts altres règims que, talment com fitxes de dòmino, acabessin per terra en un escampall, un garbuix, del que n'és difícil veure'n el futur. Podrien acabar convertint-se en estats democràtics, o podrien caure sota l'òrbita del règim dels Aiatol·làs iranians. DIposito la meva fe en els manifestants de tot el món àrab, amb l'esperança de que siguin capaços de resistir com fins ara ho han fet, i puguin canviar el seu propi futur sense comprometre les seves llibertats. I acabaré amb una cita d'un dels meus autors preferits, Terry Pratchett, que podria aplicar-se perfectament a la situació actual: "No se puede ir por ahí construyendo un mundo mejor para la gente. Sólo la gente puede construir un mundo mejor para la gente. Si no, es solamente una jaula."