Criatures Fascinants: King Mukade

Avui us porto una criatura d'aquestes que tothom voldria tenir a casa com a mascota.Es tracta del King Mukade, un centpeus japonès que té la sana costum d'introduir-se pels diferents orificis del cos.


El King Mukade és un centpeus verinós que viu al Japó i el qual els japonesos identifiquen amb la Foscor i el Mal. En l'antiguitat es creia que el King Mukade havia sortit de les profunditats de la Terra després d'un terratrèmol per castigar els humans.

La seva reputació no és per què si, ja que una de les seves picades el coll pot matar un adult. Aquest centpeus té la desagradable costum d'introduir dins dels orificis humans mentre dormen, moltes de les seves picades es produeixen quan les seves víctimes descansen confiades.

Són depredadors molt ràpids i voraços i s'alimenten d'escarabats, mosques i aranyes (a vegades planten cara a animals més grans que ells). Pot passar-se hores immòbil fins que localitza la seva presa i s'abalança sobre ella amb una velocitat vertiginosa. Acostumen a viure en llocs foscos i humits, és molt habitual trobar-los en llars japonesos amagats en les piques.

Heus aquí unes fotos de l'animaló:

 I heus ací un vídeo d'una lluita entre una serp i aquest meravellós centípode:

Vaja ... el regal perfecte per complimentar en ocasions especials als vostres i les vostres EX, en especial les EX-sogres (a aquestes últimes recomano regalar la parella perquè procreen i puguin gaudir d'una bonica família de bestioles perquè faci més amena la seva existència).

Durant segles, i malgrat l'establiment de colònies comercials a la Península Ibèrica durant el primer mil.lenni abans de la nostra era, fenicis i grecs van considerar els territoris peninsulars com un lloc de llegenda, i fins i tot van situar aquí alguns dels seus episodis mitològics més destacats. No en va, la Península Ibèrica era llavors el "llunyà Occident", la fi del món conegut, on el Sol era devorat per les aigües de l'Atlàntic i tot era possible, incloent l'existència de terribles monstres i criatures fantàstiques. Amb l'arribada dels romans a la Península i el progressiu coneixement dels territoris, aquesta imatge mítica es va anar diluint a poc a poc, encara que perdurar parcialment durant força temps.

Un bon exemple d'aquesta "tardana" percepció llegendària de la nostra pell de brau el tenim en un episodi recollit per diversos cronistes de l'Antiguitat, i que té com a protagonista el general i cònsol romà Dècim Juni Brut. Cap a l'any 135 aC, el militar romà es trobava en plena campanya bèl.lica per conquerir el nord-oest peninsular quan, en terres de l'actual província d'Ourense, les seves tropes es van trobar davant de les aigües d'un riu - possiblement el Limia, pròxim a Xinzo de Limia -, detenint el seu avanç. Els homes de Brut, curtits en mil batalles, van quedar però paralitzats de por per aquelles cristal.lines i inofensives aigües. Per disgust del seu general, la tropa es negava a travessar aquell corrent. ¿La raó? Els homes, portats per la seva creença en els mites clàssics, van identificar aquell riu-que es trobava a prop de la fi del món conegut-amb el llegendari Lete (Lethes), "el riu de l'oblit" situat a l'Hades, i del que es creia que les seves aigües eren capaços d'esborrar els records d'aquell que les begués o creués.

Segons el relat, Dècim Juni Brut va prendre l'estendard a l'herald i, sense dubtar-ho, va travessar les aigües del Limia, aconseguint sa i estalvi l'altra riba. Des d'allà, segons la història, va cridar els noms dels seus soldats, un per un, per demostrar-los que no havia perdut la memòria i que era segur creuar el riu.

Encara que és difícil determinar si aquest curiós episodi - esmentat de diverses maneres per autors com Estrabó, Titus Livi o Apià - és poc més que una llegenda o posseeix aspectes de versemblança, del que no hi ha dubte és la seva existència demostra que en època romana la percepció d'Hispània com un lloc màgic, on els mites podien fer-se realitat, estava encara viva.

Curiosament, avui les aigües del riu Limia són un lloc per al record, i no per l'oblit. De fet, cada any els habitants de Xinzo de Limia realitzen una recreació de l'episodi suposadament protagonitzat per Desè, que se celebra el penúltim cap de setmana d'agost, i que es coneix com Festa do Esquecemento (Festa de l'Oblit).