Durant segles, i malgrat l'establiment de colònies comercials a la Península Ibèrica durant el primer mil.lenni abans de la nostra era, fenicis i grecs van considerar els territoris peninsulars com un lloc de llegenda, i fins i tot van situar aquí alguns dels seus episodis mitològics més destacats. No en va, la Península Ibèrica era llavors el "llunyà Occident", la fi del món conegut, on el Sol era devorat per les aigües de l'Atlàntic i tot era possible, incloent l'existència de terribles monstres i criatures fantàstiques. Amb l'arribada dels romans a la Península i el progressiu coneixement dels territoris, aquesta imatge mítica es va anar diluint a poc a poc, encara que perdurar parcialment durant força temps.

Un bon exemple d'aquesta "tardana" percepció llegendària de la nostra pell de brau el tenim en un episodi recollit per diversos cronistes de l'Antiguitat, i que té com a protagonista el general i cònsol romà Dècim Juni Brut. Cap a l'any 135 aC, el militar romà es trobava en plena campanya bèl.lica per conquerir el nord-oest peninsular quan, en terres de l'actual província d'Ourense, les seves tropes es van trobar davant de les aigües d'un riu - possiblement el Limia, pròxim a Xinzo de Limia -, detenint el seu avanç. Els homes de Brut, curtits en mil batalles, van quedar però paralitzats de por per aquelles cristal.lines i inofensives aigües. Per disgust del seu general, la tropa es negava a travessar aquell corrent. ¿La raó? Els homes, portats per la seva creença en els mites clàssics, van identificar aquell riu-que es trobava a prop de la fi del món conegut-amb el llegendari Lete (Lethes), "el riu de l'oblit" situat a l'Hades, i del que es creia que les seves aigües eren capaços d'esborrar els records d'aquell que les begués o creués.

Segons el relat, Dècim Juni Brut va prendre l'estendard a l'herald i, sense dubtar-ho, va travessar les aigües del Limia, aconseguint sa i estalvi l'altra riba. Des d'allà, segons la història, va cridar els noms dels seus soldats, un per un, per demostrar-los que no havia perdut la memòria i que era segur creuar el riu.

Encara que és difícil determinar si aquest curiós episodi - esmentat de diverses maneres per autors com Estrabó, Titus Livi o Apià - és poc més que una llegenda o posseeix aspectes de versemblança, del que no hi ha dubte és la seva existència demostra que en època romana la percepció d'Hispània com un lloc màgic, on els mites podien fer-se realitat, estava encara viva.

Curiosament, avui les aigües del riu Limia són un lloc per al record, i no per l'oblit. De fet, cada any els habitants de Xinzo de Limia realitzen una recreació de l'episodi suposadament protagonitzat per Desè, que se celebra el penúltim cap de setmana d'agost, i que es coneix com Festa do Esquecemento (Festa de l'Oblit).